Si el ministre de l'interior espanyol fos entrenador de futbol practicaria el joc de Mourinho. L'un i l'altre podrien intercanviar les seves professions i no es notaria cap alteració d'estil. Són iguals, dues gotes d'aigua que actuen de la mateixa manera, un al capdavant de la policia i l'altre dirigint un vestuari. Com fa en el futbol l'entrenador de l'Inter de Milà -botxí del Barça a la Champions- Alfredo Pérez Rubalcaba aplica en la política les males arts, el joc brut. Ha blindat l'Estat davant el conflicte basc amb un ferri catenaccio, asfixia els espais de l'esquerra independentista i amb la Llei de Partits ofega al conjunt de les formacions abertzales. Rubalcaba i Mou saben utilitzar molt bé els mitjans de comunicació, però -i aquesta és la única diferència que els separa- mentre que al portuguès li encanta ser el centre d'atenció i exhibir-se mentre gaudeix de les provocacions que sempre té a punt per als enemics, el càntabre aposta per moure's sempre al darrere de l'escenari, més discretament.
El polític socialista és fanàtic del Reial Madrid i ha reconegut que el dia més trist de la seva vida va ser l'any passat quan el Barça es va imposar al Santiago Bernabeu per 2-6. Rubalcaba té una agenda on apunta les seves prioritats futbolístico-polítiques: la primera, acabar amb ETA, la segona que el Reial Madrid guanyi la Lliga, la tercera que el PSOE s'imposi en les pròximes eleccions espanyoles i que a Euskadi l'actual Lehendakari socialista duri molts anys. La quarta, que Florentino Pérez fitxi a Mourinho per substituir a Pellegrini i la cinquena, evitar que els abertzales s'uneixin en una única alineació i vencin el partit de l'autodeterminació.
l'Estat no podrà seguir jugant amb onze porters com fins ara, en defensa del marc espanyol sorgit de 1978
El secretari general del sindicat ELA, Adolfo Muñoz, ho ha expressat ben clarament: "Rubalcaba és l'únic polític que té una agenda clara en relació amb el conflicte basc i el nostre repte, el dels abertzales, és, evidentment superar l'actual situació en la qual l'Estat fa i desfà a Euskal Herria."
Des de la presó, Arnaldo Otegi continua jugant el partit i és un dels dirigents polítics que intenta trencar l'agenda de Rubalcaba. Els seus companys de l'esquerra abertzale l'han batejat amb el sobrenom de "Ronaldinho". Asseguren que és el millor davanter que tenen en les seves files. L'últim gol que ha marcat Otegi a Rubalcaba -de qui depenen les presons- ha estat a Internet. El dirigent independentista s'ha regatejat tots els controls d'Institucions Penitenciàries i ha aconseguit col·locar aquest missatge a facebook: "Visca vosaltres! Estem vivint moments especials a Euskal Herria. Per aquesta via us vull donar les gràcies a tots, pels ànims que em feu arribar. També des de la presó vull enviar els meus ànims, a Euskal Herria, a Catalunya, a Galiza, a Cuba... i a tots aquells que arreu del món lluiteu per la llibertat i la justícia. L'esquerra abertzale ha pres novament la iniciativa. I necessita tot el nostre suport. Segueixo amb tota la il·lusió i esperança les últimes aportacions de l'esquerra abertzale. Organitzeu-vos i lluiteu!! Guanyarem!! Arnaldo Otegi, presó de Martutene (Guipúscoa). 28 abril 2010."
L'esquerra abertzale ha confirmat públicament que aposta de manera exclusiva per les vies polítiques, democràtiques i pacífiques i també ha reconegut que els atemptats d'ETA són un obstacle per al projecte independentista. El ministre de l'interior considera insuficients aquests gestos: "Estem en el moment de la claredat i el primer que cal dir és que l'ambigüitat s'ha acabat, la democràcia és claredat, regles clares i les regles clares s'han de complir."
Les regles clares de la democràcia determinen que qualsevol projecte polític pot fer-se realitat si disposa d'un suport majoritari a les urnes. El problema de la democràcia espanyola és que està acostumada als "Villaratos" arbitrals, a les cartes marcades de Constitucions blindades i Estatuts retallats. Rubalcaba-Mourinho sap que el cicle d'ETA toca a la fi, però també és conscient que l'Estat no podrà seguir jugant amb onze porters com fins ara, en defensa del marc espanyol sorgit de 1978.
