La parafernàlia militar és moda al País Basc, i el procés de pau no és cap obstacle per fer ostentació dels arsenals. Els primers a obrir el foc, literalment, han estat els tres membres d’ETA que, aprofitant la celebració anual del Gudari Eguna (Dia del Soldat Basc), van aparèixer de les profunditats dels boscos guipuscoans per llegir un comunicat i disparar, de pas, una salva de trets en honor de tots els gudaris morts. Mai abans activistes d’ETA havien aparegut armats en públic i, en aquesta ocasió, ho van fer davant uns milers de persones. L’estètica dels tres encaputxats, vestits amb uniforme negre mostrant un fusell metrallador amb aire marcial, recorda a l’IRA grup que, al nord d’Irlanda, ha creat un estil propi en aquesta mena d’escenificacions molt habituals allí.
D’una mica més amunt de les muntanyes, del cel, han caigut a Euskadi altres homes armats. Aquests han arribat en paracaigudes, no van encaputxats, van tocats amb una boina negre i llueixen uniforme de camuflatge. Són unitats de la Brigada Paracaigudista de l’Exèrcit de Terra espanyol, amb base a Madrid i Múrcia. Tots els anys es deixen veure per terres basques de manera ostensible. Oficialment, des del Ministeri de Defensa, es justifiquen aquestes maniobres amb el mateix argument any rera any: la complicada orografia basca és “propícia” per dur a terme exercicis bèl·lics. Deixant a una banda que les tropes espanyoles no són benvingudes, la majoria dels municipis afectats es queixen de la manca d’informació. Cap instància militar avisa als ajuntaments de l’arribada dels soldats, els quals apareixen sobtadament, envaint carrers, places, camps de conreu, prenent posicions prop de col·legis....
Els paracaigudistes van armats fins a les dents, amb els equips de campanya i, de vegades, realitzen pràctiques de tir. A la població guipuscoana de Zestoa, per exemple, els veïns van poder veure com encenien els llença-flames. La imatge d’aquests soldats espanyols desplegant-se per viles i pobles, davant l’astorament dels ciutadans bascos, fa pensar un cop més en el conflicte irlandès, i en les columnes de militars britànics patrullant Belfast o Derry. L’esquerra abertzale interpreta la presència d’aquestes unitats en territori basc com una “una demostració de força” i una “provocació”, tenint en compte, a més, en el context polític en el qual es produeixen, amb un procés de pau bloquejat. Alcaldes del PNB també s’han sumat a les crítiques contra l’exèrcit.
El contingent armat espanyol ha patit un accident i ha estat protagonista indirecte d’un incident: un camió ha envestit a tres soldats mentre caminaven per una carretera comarcal a Biscaia i després, el conductor del vehicle, no s’ha aturat i ha fugit. I a Getxo, prop de Bilbao, les tropes d’elit s’han llençat sobre Ereaga, una de les platges més visitades de la costa basca. Cada paracaigudes, en obrir-se, ha deixat al descobert una immensa bandera espanyola. Així, durant uns minuts, el cel d’Euskadi s’ha tenyit amb els colors de la "rojigualda". A peu de platja, un grup de persones s’ha manifestat sota el lema “Alde hemendik” (Fora d’Aquí), vigilats per un dispositiu muntat per la Guàrdia Civil, encarregada de la seguretat de les maniobres. No han faltat tampoc els que han cridat visques a Espanya i a l’exèrcit espanyol. Cal tenir present que la zona de Neguri, barri considerat feu del PP, és molt a prop de la platja ocupada pels boines negres del ministre José Antonio Alonso.
