Als territoris de Biscaia, Àlaba, Guipúscoa i Navarra, ELA és la primera força sindical, amb una representació a les empreses del 35'5%, seguit per Comissions Obreres, 21'09%, en tercera posició l'UGT,17'32%, i en quart lloc LAB, 15'81%. Aquestes xifres demostren que a Euskadi i Navarra el sindicalisme abertzale és clarament majoritari: ELA i LAB sumen el 51'4% dels representants totals, mentre que les centrals d'obediència espanyola, CCOO i UGT, n'apleguen el 38'41%. Al marge però del factor quantitatiu, cal tenir present el qualitatiu, l'alta influència política de les centrals enquadrades en el nacionalisme basc.
Sobre LAB no hi ha cap dubte, és el sindicat de l'esquerra abertzale. De fet, ara mateix, és la única estructura legal que li queda al moviment independentista. En canvi, si parlem d'ELA la cosa resulta una mica més complicada d'explicar. Teòricament, per naixement i trajectòria històrica, hauria de ser el sindicat afí al PNB. La majoria dels seus afiliats se senten pròxims al partit d'Iñigo Urkullu però, des de fa anys, ELA manté una línia molt crítica i dura amb els penebistes, tant a nivell polític com social. El seu secretari general, José Elorrieta, per exemple, ha acusat als responsables del tripartit d'Ibarretxe de voler acabar amb el sindicalisme crític, d'actuar com uns "ineptes" i uns "piròmans socials", de ser "còmplices" en el "saqueig" dels ciutadans aplicant polítiques neoliberals a Euskadi, i de guiar-se només pel "money is money". En el terreny polític, ELA dóna per morta i exhaurida la via autonomista, considera que la consulta del Lehendakari "no va de debò", que és "incoherent" i "inconsistent" i aposta per reeditar el Pacte de Lizarra, el front sobiranista que va sorgir el 1998 i que va reunir a totes les forces abertzale, incloses Batasuna i el PNB.
Durant l'últim procés de pau, Elorrieta va reivindicar el Pacte de Lizarra i va criticar les converses entre l'esquerra abertzale i el PSOE. Segons Elorrieta, en aquests moments la violència d'ETA impedeix recuperar la unitat d'acció dins del nacionalisme basc. Andoni Ortuzar, president del PNB a Biscaia, ha contestat al reguitzell de crítiques d'ELA: "Elorrieta s'està convertint en una mena de ‘batasuno' sindical i ens fa molta pena i se'ns fa cada dia més difícil aguantar tant insult a qui, com jo, compartim la doble militància, la del partit i la del sindicat."
José Elorrieta abandonarà la secretaria general d'ELA a finals de novembre, en aplicació del reglament intern del sindicat, el qual impedeix ocupar tres mandats en el mateix càrrec de direcció. La seva sortida propiciarà un relleu generacional, una renovació que pilotarà Adolfo Muñoz, qui assumirà el lideratge de la central. Són temps de canvis en el sindicalisme abertzale perquè el passat mes de maig Rafa Díez també era substituït al capdavant de LAB, després de setze anys de ser-ne el màxim responsable.
La situació d'il·legalitat que pateix l'esquerra independentista ha evitat, de moment, el pas de Rafa Díez al món polític. El seu relleu l'ha agafat Ainhoa Etxaide, de 36 anys, qui d'aquesta manera s'ha convertit en la primera dona que dirigeix un sindicat de classe a Euskadi. Fa uns mesos, LAB va proposar a ELA recuperar la unitat d'acció sindical de manera estable i amb un "perfil estratègic", però l'oferiment no ha reeixit. Ara com ara, són moltes les diferències que els separen. Sense aquesta aliança estratègica de fons entre ELA i LAB és impossible impulsar polítiques de calat a Euskal Herria. El Pacte de Lizarra n'és un clar exemple. El fins ara únic i gran acord abertzale va ser gestat per les dues centrals basques, aquesta va ser una de les claus del seu èxit inicial. Amb aquesta lliçó apresa, Etxaide des de LAB i Muñoz des d'ELA tenen per endavant molta feina. La unitat sindical abertzale es fa imprescindible si el conjunt del nacionalisme basc vol recuperar la iniciativa política.
