Fa mesos que el president del PNB, Josu Jon Imaz, ha traslladat als socialistes que l’actual lehendakari ja està amortitzat. El sector oficialista del partit abertzale no vol que Ibarretxe continui i, per extensió, també rebutja el tripartit com a fòrmula de govern. L’aparell penebista pretèn substituir el gir sobiranista i la política basada en el dret a decidir per un acord de col.laboració estable amb el PSE. Un retorn a l’època dels governs de cohabitació del lehendakari Ardanza.
Imaz i els seus enyoren la placidesa i tranquilitat d’aquells anys grisos marcats per l’aposta autonomista-regionalista, sense excessos, pendents només de la gestió de la cosa pública, aparcant sine die qualsevol reivindicació nacional i, això sí, carregant amb duresa contra l’esquerra abertzale. Ibarretxe i el seu tripartit fan nosa, són uns obstacles i el líder del PNB ja els ha posat data de caducitat: 2009.
Més enllà d’aquesta data Imaz contempla un nou escenari polític i un nou govern basc en el qual el PSE serà una de les potes fonamentals. Mentre l’horitzó d’Ibarretxe i de Joseba Egibar és l’autodeterminació, l’horitzó d’Imaz arriba i acaba a Madrid. La configuració dels ajuntaments sorgits de les últimes elecions locals han provocat un seguit de picabaralles entre els socis del triparit. La idea inicial era traslladar l’esquema del govern de Vitòria a les institucions forals i municipals, però l’intent s’ha revelat estèril i contraproduent. La lògica als pobles s’escapa de les directrius fixades per les executives dels partits. Així, en diverses poblacions, PNB, Eusko Alkartasuna i Ezker Batua, lluny de donar-se suport, s’han ignorat i en els pitjors dels casos s’han enfrontat com si fossin enemics.
Aprofitant aquesta situació, destacats penebistes de la corda d’Imaz han gosat donar per “liquidat” el tripartit. Ibarretxe ha encaixat l’atac dirigit a la seva línia de flotació fent una aferrissada defensa del seu govern i l’ha presentat com “la columna vertebral” d’Euskadi. El president basc ha advertit als seus enemics interiors i exteriors que el tripartit és una fórmula de futur, vàlida també per a la pròxima legislatura que s’iniciarà a partir de les eleccions autonòmiques del 2009. El missatge és clar: Ibarretxe aspira a mantenir-se en el poder els pròxims sis anys, mentre que Imaz confia en jubilar-lo d’aquí dos.
En joc està la política d’aliances del PNB i el disseny de la seva estratègia de futur. L’actual direcció del partit desitja un cop de timó i un canvi de rumb cap a aigües més tranquiles. Assetjat pel seu antic home de confiança en el govern –Imaz va ser conseller d’Indústria i portaveu de l’executiu autonòmic fins que va fer el salt a la presidència del partit– Ibarretxe es guarda una carta, l'última que li queda: la consulta als bascos perquè decideixin el seu futur.
Un referèndum que el lehendakari podria convocar abans que acabi l’actual legislatura o bé convertir les eleccions del 2009 en un plebiscit autodeterminista. Una consulta d’aquesta mena trastocaria els plans filosocialistes d’Imaz, provocaria un curtcircuit entre els sectors espanyolistes del PNB i faria saltar totes les alarmes a Madrid. Aquesta possibilitat converteix Ibarretxe en el principal enemic de Josu Jon Imaz. La guerra interna en el PNB no ha fet més que començar.
