“Sheriffs amb estil propi aspiren a amansir el País Basc”, amb aquest títol ha publicat la revista nordamericana Time un reportatge sobre Lizartza. Com deveu recordar, en aquesta població de la Guipúscoa profunda –bastió de l’esquerra abertzale des de fa trenta anys–, ara hi governa el PP gràcies a que la llista d’ANB va ser il.legalitzada. O sigui, que l’actual alcaldesa, Regina Otaola, no va tenir cap competidor a les urnes. La majoria dels habitants són independentistes i quan parlen en euskera entre ells, Otaola no entèn ni un borrall. Això sí, la senyora alcaldessa va entrar amb força al consistori: la primera decisió va ser col.locar la bandera espanyola a la façana de l’ajuntament.
I allí segueix, però –a causa de la contraprogramació del veïnat– tapada per una gran pancarta amb una ikurriña pintada. Otaola, que no és de Lizartza –tampoc ho són els seus regidors– no té el suport, ni la confiança, ni l’estima dels habitants, i ha aprofitat per declarar als periodistes ianquis que l’han entrevistat: “Sembla que estic en una pel·lícula de l’Oest, on tots viuen espantats fins que arriba un nou sheriff”. La sheriff, s’entèn, és ella. Són els avantatges de ser el partit únic en unes eleccions democràtiques, en les quals els competidors han estat eliminats per la Justícia. Amb aquest aval irrefutable, Regina Otaola es dedica a fer i desfer en solitari, sense cap oposició. Litzartza és l’únic poble de l’Estat espanyol on els seus veïns no poden celebrar una manifestació contra l’ajuntament. Segons l’Audiencia Nacional això no és possible perquè “menoscabaría la legitimidad” de l’equip municipal.
Millor no molestar, doncs, a la senyora alcaldessa, que es pensa que protagonitza la pel.lícula “Fort Apatxe” al costat dels durs John Wayne i Henry Fonda. Aquest mític fort de la cavallería americana –un clàssic de l’Oest dirigit per John Ford– narra la història d’un grup de soldats destacats en un apartat lloc fronterer envoltat de ferotges indis. Vés per on, igual que Litzartza si posem plomes i pintures de guerra als abertzales. El PSOE aplaudeix “el coratge” de l’Otaola i el govern tripartit basc prefereix mirar cap a un altre lloc i quan convé envia l’Ertzaintza per sufocar les protestes contra el PP. La llei espanyola obliga, diu l’executiu de Vitòria. Des d’aquesta setmana la cavallería constitucionalista té una nova brigada. Es diu Unidad, Progreso y Democracia (UPD), la formació impulsada per l’antiga euro-parlamentaria socialista Rosa Díez i per l’escriptor Fernando Savater. Us heu fixat que les sigles del nou partit del nacionalisme espanyol d’esquerres són les mateixes que les del pro-britànic Partit Unionista Democràtic (DUP) del mossén Ian Paisley, del Nord d’Irlanda?
En tot cas, l’UPD de Savater supera en radicalitat i en fonamentalisme el DUP de Paisley, que governa en coalició amb els seus enemics de tota la vida, els republicans del Sinn Féin. Coses del processos de pau que acaben bé i dels que el filòsof Savater no en vol sentir res. Una de les banderes electorals de l’UPD és la proposta de reforma de la Llei Electoral per impedir el “pes excessiu” d’uns “sobredimensionats” partits catalanistes i abertzales en el Congrés espanyol. És a dir, busquen desterrar de la vida parlamentària de Madrid els nacionalismes basc i català. Si obté prou suport a les pròximes eleccions, el tàndem Savater-Díez intentarà tancar a les reserves territorials de Catalunya i Euskadi els indis rebels per tenir-los “constitucionalment” a ratlla. Un favor, segons com es miri.
