Xabier Arzalluz va ser el primer en aplicar aquesta expressió a les relacions polítiques i ara convé recuperar-la perquè el PNB i el PSOE han iniciat converses per aparellar-se novament, després d'uns anys de tibantors i desencontres a causa de la retòrica sobiranista utilitzada pel Lehendakari Ibarretxe. Ara, el líder penebista, Iñigo Urkullu, aspira que Zapatero s'avingui a negociar un "acord singular" amb Euskadi per donar "un pas de gegant en l'autogovern". El partit basc vol un "pacte estatutari" amb els socialistes que inclogui uns "reajustaments constitucionals". Urkullu va presentar l'estratègia pactista del PNB en l'Aberri Eguna, el passat Diumenge de Pasqua, i va quedar un mica rar que una formació que es presenta com abertzale -com patriòtica- escollís aquesta jornada nacionalista per fer apologia d'un pacte autonòmic amb un partit espanyol.
En el mateix acte, mentre Ibarretxe pronunciava un discurs ple de referències al "dret a decidir", Urkullu va obviar del tot el full de ruta del Lehendakari i, per tant, la consulta que, en principi, s'hauria de celebrar el pròxim 25 d'octubre, amb el permís o sense de Madrid. Sembla que a Can Sabin Etxea el pèndol ha tornat a fer de les seves i ha posat rumb a Madrid un altre cop. L'home del PNB a la capital de l'Estat, Josu Erkoreka, insisteix que la prioritat és pactar amb els socialistes, però també afegeix que hi ha un "Pla B" preparat en cas que Zapatero no s'avingui a l'acord. L'estratègia alternativa dels penebistes passa, segons Erkoreka, per "un cert nivell de confrontació política amb el govern i l'Estat espanyols dins dels marges de la lleialtat entre institucions i de la interl.locució necessaria." Massa limitacions s'auto-imposa el PNB si realment es vol fer respectar pel PSOE.
En tot cas, la recuperació del discurs autonomista per part d'Urkullu -el mateix que va desplegar el seu antecessor en el càrrec, Josu Jon Imaz- compleix un dels pronòstics fets per l'esquerra abertzale quan es va trencar el procés de pau. Batasuna va avançar llavors que el PNB acabaria perdent el barnís sobiranista i que apostaria per reeditar un "pacte estatutari". I vés per on, aquesta és la mateixa expressió inclosa en el document penebista de l'Aberri Eguna d'enguany. Un nou cicle autonòmic que no resoldrà el conflicte basc i que, en principi, no accepta Eusko Alkartasuna. El soci de govern a Vitòria no està disposat al fet que el PNB aigualeixi la proposta del Lehendakari.
Mentrestant, Ferraz ja aplaudeix les renúncies que intueix en el PNB. Els dirigents del PSOE insisteixen que sí a un pacte autonòmic per reformar l'incomplet i esgotat Estatut de Gernika, però que abans volen veure com el "nacionalisme basc institucional" desactiva la consulta anunciada per la tardor. En parallel, un dels principals collaboradors de Zapatero, el ministre de l'Interior en funcions, Alfredo Pérez Rubalcaba, augura un "cicle de violència llarg" per part d'ETA.
El moviment independentista és conscient que hauran de passar uns anys abans no es tornin a donar les condicions per construir un altre procés negociador. En aquestes setmanes, doncs, es perfilen els eixos principals que marcaran l'agenda basca del segon mandat de Zapatero: diàleg PNB-PSOE, reforma autonòmica per a Euskadi, intercanvi de cops entre ETA i el govern espanyol, i una esquerra abertzale disposada a resistir en les trinxeres fins que s'acabi la foscor del túnel de la legislatura que és a punt de començar.
