Són dies de record al País Basc. El període de la Guerra Civil del 1936 i els estralls que va causar surten de l’oblit i s’infiltren novament en l’actualitat, acaparant-la. Els més vells lluiten contra la desmemòria i fan un renovat esforç per compartir amb els més joves els patiments i les experiències viscudes durant aquells anys.
Un exercici de memòria molt senzill de fer, perquè massa sovint Euskadi es converteix en una mena de màquina del temps, a través de la qual és possible aproximar-te al terror que devien sentir els nens de Gernika durant el bombardeig de la vila ordenat per Franco i dut a terme per la Legió Còndor alemanya; o posar-te en la pell d’un gudari d’ANB en el front de Biscaia intentant repel.lir l’avenç de les tropes feixistes. Són dies d’emocions però també són estranys i sorprenents.
Aquest particular viatge en el temps permet als bascos mirar enrere, commemorar la destrucció de Gernika i alhora assistir a la reaparició d’un partit nascut al 1930, que fa el trajecte invers i torna a activar-se al 2007 disposat a presentar-se a les pròximes eleccions locals i forals: Acció Nacionalista Basca (ANB). Un exèrcit de policies, guàrdies civils, fiscals, jutges i advocats de l’Estat busquen, entre aquestes sigles històriques, suposades connexions amb ETA i amb Batasuna. És una recerca a contrarrellotge, necessiten proves per evitar que ANB pugui concórrer a les urnes en representació de l’esquerra abertzale. El destí ha fet coincidir en el mateix dia –26 d’abril- l’aniversari de la destrucció de Gernika i la primera roda de premsa multitudinària d’ANB des que es va conèixer que havia presentat llistes a Euskadi i Navarra. Els seus màxims dirigents, Kepa Bereziartua i Antxon Gómez, han denunciat el “caràcter antidemocràtic” de la Llei de Partits, han aclarit –en referència a Batasuna- que no pretenen ser “ni la continuació ni la successió de cap formació política” i, per estalviar feina als funcionaris de Madrid, han avançat que ANB és un partit “perfectament legal i actiu” que va ser legalitzat el 1977 pel llavors ministre de l’Interior, l’antic falangista Martín Villa. Per cert, el govern del Partit Popular, presidit per Aznar, va indemnitzar la formació abertzale amb prop de 700.000 euros pels béns que li van ser incautats durant el franquisme. Bereziartua i Gómez han aprofitat la compareixença pública per rebutjar els atacs rebuts des del PP i els seus satèl.lits. “Són –han dit- els mateixos poders polítics i mediàtics que van provocar la guerra del 36.”
Guerra desfermada pel cop d’Estat que els populars es neguen a condemnar. La mateixa guerra que va arrassar Gernika i, durant la qual, molts gudaris d’ANB van perdre la vida en defensa de la República i de les llibertats basques. Ara, els jutges espanyols i l’executiu del PSOE es miren amb lupa els noms de les candidatures d’Acció Nacionalista Basca. No hi ha lupa, en canvi, pels partits i fundacions que continuen fent apologia de la dictadura de Franco. El PP, fins i tot, es permet el luxe d’amenaçar a ANB amb impugnar les seves llistes “contaminades”. La història es repeteix: els vencedors del 36 continuen marcant les regles als derrotats. És com si el temps no hagués passat.
