Les mines que no desactivis avui, són les que t’esclataran demà, i ja fa mesos que Iñaki de Juana Chaos és una bomba de rellotgeria. La situació del pres d’ETA és el millor exemple de l’immobilisme que ha practicat el president espanyol en el procés de pau basc. La decisió del ple de l’Audiència Nacional espanyola de no suavitzar el règim penitenciari a l’exmembre del Comando Madrid suposa en la pràctica una sentència de mort. Després de 80 dies de vaga de fam, i pesant menys de 50 quilos, serà molt difícil que l’organisme d’Iñaki de Juana Chaos resisteixi fins que el Tribunal Suprem resolgui el recurs que ha presentat contra la condemna de dotze anys. És previst que el tribunal abordi aquesta qüestió d’aquí un mes. Els metges que l’atenen en un hospital madrileny, asseguren que el risc de mort sobtada és molt alt i que si no mor, les seqüeles que pateixi poden ser irreversibles si continua sense ingerir aliments.
Davant el quadre dramàtic que afronta De Juana, el PP aplaudeix i l’esquerra abertzale denuncia que així no es pot reimpulsar un procés de pau. No fa pas massa, Zapatero definia al pres d’ETA com “un home de pau” i aconseguia desactivar la primera vaga de fam del reclús gràcies a la intermediació del bisbe Uriarte. El govern del PSOE va garantir llavors que la condemna per escriure dos articles d’opinió al diari Gara, no superaria els dos anys, just el temps extra que ha passat a presó després de complir, a finals de 2004, la pena de 20 anys per diferents assassinats. Però el guió pactat no es va complir i li van caure dotze anys més. Des de l’inici del cas, Zapatero ha anat a remolc de les pressions polítiques i mediàtiques del PP. El setge dels populars al PSOE per evitar la sortida de presó d’Iñaki de Juana, malgrat haver complert la seva condemna, va fer dir al ministre de justícia, López Aguilar, que “construiria noves proves” perquè no recuperés la llibertat. I així ho va fer. L’excusa van ser els dos articles en els quals criticava la política penitenciària del govern socialista. Ara, a Zapatero se li acumulen els problemes. Quan estava en la seva mà actuar amb valentia i no posar traves a la posada en llibertat del pres –perquè així ho determina la mateixa llei– es va plegar als atacs de Rajoy i, en aquests moments, el destí de l’antic militant d’ETA està en mans del poder judicial controlat pel PP. El dirigent socialista és víctima de les seves febleses i també dels paranys que ha anat plantant en el camí del procés de pau. El no fer res se li ha tornat en contra. Ha actuat com si l’alto el foc permanent fos irreversible, intentant desgastar l’esquerra abertzale i fer contents els populars. En definitiva, Zapatero va creure que tenia a l’abast la rendició incondicional d’ETA. Un greu error de càlcul. La recta final del Cas De Juana arriba en el pitjor moment, en l’impasse provocat per l’atemptat de Barajas.
La possible mort del pres donostiarra de ben segur que provocaria tensions internes dins el món de l’esquerra abertzale però, encara que es produís aquest fatal desenllaç, el moviment independentista no modificarà la seva estratègia de recerca de la pau a través del diàleg recollida en la Declaració d’Anoeta de 2004. Si l’executiu del PSOE i el Poder Judicial deixen morir al pres d’ETA, l’Estat espanyol demostrarà feblesa i no fermesa, com pensen alguns. La majoria dels bascos, per sobre de sigles, no accepta el tracte que està rebent De Juana per part dels tribunals. Entre d’altres coses, perquè a Euskadi no obliden que funcionaris de l’Estat implicats en la guerra bruta com Rafael Vera o el general Galindo van sortir de presó per motius de salut –el primer perquè estava deprimit i el segon per una arítmia– sense haver complert ni un terç de les condemnes que els van ser imposades. En el cas de Galindo la pena era de 75 anys per uns fets molt greus: el segrest i assassinat dels suposats membres d’ETA, Lasa i Zabala. L’Estat espanyol premia als qui l’han servit des de les clavegueres i castiga, sense compassió, als enemics.
