Ramon Trias Fargas va ser un polític clarivident. Des del principi de l’Estat de les autonomies i del “café para todos” el dirigent de Convergència Democràtica va tenir molt clar que l’objectiu de l’entramat constitucional espanyol era ofegar Catalunya econòmicament. Les prediccions que Trias Fargas va deixar escrites el 1985 en el llibre “Narració d’una asfixia premeditada” s’han complert totalment en el cas català i s’han quedat curtes en el cas basc. Euskadi és avui una comunitat autònoma amb un autogovern devaluat, amb unes institucions controlades des dels poders estatals. La sentència del Suprem condemnant a Juan Maria Atutxa, Gorka Knörr i Kontxi Bilbao suposa un grau més en l’escalada intervencionista d’Espanya sobre els afers interns bascos. Aquesta ingerència sempre ha existit, però en els últims mesos i anys s’ha incrementat. El Poder Judicial clausura mitjans de comunicació com Egin i Egunkaria, imposa les seves resolucions al parlament de Vitòria i obre causes contra el mateix Lehendakari Ibarretxe i també contra dirigents del PSE per haver-se reunit amb Batasuna durant el procés de pau. I tot plegat gràcies a un Poder Legislatiu (format pel bloc hegemònic PP-PSOE) que ha aprovat lleis excepcionals fetes a mida pel cas basc, que il.legalitzen els partits i les candidatures de l’esquerra abertzale, que persegueixen el projecte independentista i que deixen fora del sistema a més de 200 mil electors. Una mutilació del cos electoral basc que ha convertit Euskal Herria en l’únic punt de la Unió Europea on les institucions no representen la voluntat popular. Els casos dels ajuntaments de Lizartza i d’Ondarroa en són només dos exemples. No es pot oblidar tampoc que aquesta cascada d’atacs contra l’autonomia basca es produeix trenta anys després de l’aprovació de l’Estatut de Gernika, text legal que Espanya ha incomplert ja que encara no ha traspassat totes les competències pendents. En falten 37, segons els càlculs del govern basc. Als incompliments estatutaris s’hi han d’afegir els atacs sistemàtics contra el Concert Econòmic –la sobirania fiscal d’Euskadi– l’autèntica joia de l’autonomia basca. El procés d’involució autonòmic es va accelerar quan el PP governava Espanya. Durant el 2004 el llavors ministre de l’interior, Jaime Mayor Oreja, i l’aleshores president de la patronal CEOE, José María Cuevas, van apostar obertament per suspendre l’autonomia basca, seguint l’exemple britànic al nord d’Irlanda. Ara ningú planteja en públic aquesta possibilitat, però per la vía dels fets l’executiu del PSOE continua minant l’autogovern basc. Les veus que ara s’alcen des de diferents àmbits polítics reclamen el retorn de competències autonòmiques a l’Estat, com la de l’ensenyament. Amb l’excusa d’ETA, la presència policial espanyola també és molt important a les set províncies. Euskal Herria ostenta el trist rècord de ser la regió més militaritzada de l’Europa Occidental, amb 11’23 policies per cada mil habitants, mentre que a Espanya la proporció és de 5. Les recomanacions de l’ONU parlen de 3 agents armats cada mil habitants. L’asfixia premeditada que pateixen els territoris bascos reflecteix a la perfecció els dèficits democràtics de l’Estat i explica la deslegitimació de la idea d’Espanya, dels seus símbols i institucions en aquestes contrades. Les autoritats espanyoles, amb les seves pràctiques indiscrimades, són les que més han contribuit a desprestigiar entre els bascos el limitat marc autonòmic actual. Arribats a aquest punt d’asfixia, es constata que l’Estatut de Gernika ja no dona més de si, continua vigent però tothom, per excès o per defecte, el dona per mort. Per segona vegada des de 1975 queden al descobert les arrels del conflicte: Espanya no té un problema amb ETA, ANB o EHAK, sinó amb el conjunt del poble basc. Li pertoca a la dreta nacionalista basca i a l’esquerra abertzale no caure en els mateixos errors que van cometre durant la Transició. Correspon al PNB i a Batasuna trobar una sortida justa i democràtica per posar fi a l’asfixia basca promoguda tant per l’esquerra com per la dreta espanyoles. L’ofec no acabarà amb falses rutes.
