Indica publicitat
Dimecres, 8 de de juny del 2022
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dijous, 22 de de juliol del 2010 | 13:35
Crònica · Euskal Herria

ETA, ni atemptats ni comunicats

En aquestes dates, l'any passat, la direcció d'ETA havia activat dos comandos amb l'encàrrec de cometre dos atemptats, un a Burgos i un altre a Palma de Mallorca. El 29 de juliol de 2009 esclatava un cotxe bomba contra la caserna de la Guardia Civil de Burgos deixant unes estampes pròpies de l'Orient Mitjà i una seixantena de ferits. El segon atac es produí 24 hores després. El mètode utilitzat va ser una bomba adhesiva col·locada als baixos d'un cotxe patrulla de la Guardia Civil en el cor turístic de Palma de Mallorca. Dos agents del cos militar van morir. Són les dues últimes víctimes mortals d'ETA -al marge del gendarme francès mort el 17 de març de 2010 en el decurs d'un enfrontament fortuït amb un escamot que acabava de robar diversos cotxes d'un concessionari a les afores de París.

Dies més tard, el 29 de març, diferents personalitats internacionals encapçalades pel mitjancer sudafricà Brian Currin presentaven des del Parlament Europeu el que ja es coneix com la Declaració de Brussel·les. Un document que saluda l'aposta de l'esquerra abertzale per les vies polítiques pacífiques i democràtiques i que també inclou un emplaçament: "Fem una crida a ETA perquè recolzi aquest compromís declarant un alto el foc permanent i completament verificable". Des de llavors, la pilota ha quedat en la teulada d'ETA. L'organització feia públic un comunicat amb motiu de l'Aberri Eguna -Dia de la Patria Basca- a principis d'abril. s el seu últim comunicat.

ETA insistia que "la desactivació de la resposta armada no desactiva el conflicte polític" i reclamava "garanties i compromisos de totes les parts" . Pel que fa a la petició de Currin i companyia es limitava a constatar "la importància de la implicació internacional" i anunciava que en "pròximes reflexions" respondria a la Declaració de Brussel·les. Han passat quatre mesos i l'organització armada guarda silenci i es manté a l'expectativa. Bé, tècnicament això no és del tot cert. La direcció d'ETA podria haver fet arribar al govern espanyol una carta anunciant, a principis d'any, la seva intenció de no atemptar. Ens trobem, doncs, en una situació de treva de facto, no declarada ni comunicada públicament.

La xarxa ciutadana per a l'acord i la consulta, Lokarri, creu que l'alto el foc d'ETA ha de ser efectiu "el més aviat possible" i alerta que si no es produeix abans del mes d'octubre es podrien generar dubtes sobre les intencions i la posició del grup armat.

Com ha demostrat al llarg de la seva història, l'organització basca segueix una dinàmica pròpia. Té els seus ritmes i és enemiga de les presses. Fa uns dies, un antic "general" d'ETA assegurava en privat que "encara que sembli un contrasentit, el que ha de fer ETA és no fer res. L'organització observa de manera favorable les passes donades per l'esquerra abertzale els últims mesos. Podríem dir que ETA té por escènica'. No s'ha d'oblidar mai que es tracta d'una organització militar i que ha de buscar el moment oportú per afegir-se al procés polític impulsat per l'esquerra abertzale sense distorsionar-lo".

Per tant, és qüestió de temps, no de falta de voluntat. Sap que no ha acabat de fer els deures però, ara com ara, no tenir notícies d'ETA és una bona notícia.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat