I ara què? És la pregunta que es fa la immensa majoria dels bascos després de l'ofensiva d'ETA, de les detencions policials a Burdeus, de l'entrevista a Madrid entre Ibarretxe i Zapatero i del cop de porta que María San Gil ha donat a Rajoy des d'Euskadi.
Què vol fer ETA? Resistir, demostrar a l'Estat espanyol que amb la vía policial no aconseguirà res, insistir amb més atemptats que la violència només es podrà desactivar impulsant una sortida negociada, dialogada. Una vía política que recuperi el fil del fracassat procés de pau amb la última proposta que va ser abordada a Suïssa el maig de 2007, entre negociadors del govern socialista i  ETA davant mitjancers internacionals: una autonomia que inclogui Àlaba, Biscaia, Guipúscoa i Navarra amb el dret d'autodeterminació reconegut i incorporat a la Constitució espanyola. El repte que ETA afronta, durant almenys els pròxims dos anys, és demostrar a Zapatero que té capacitat no sols per continuar atacant, sinó també per aguantar els cops del ministeri dirigit per Alfredo Pérez Rubalcaba.
Què pretèn Zapatero? Afeblir tot el que pugui a ETA i ajornar tot el que sigui possible el debat sobre reformes autonòmiques que planteja el PNB per a Euskadi. Conscient que en uns anys, a finals de l’actual legislatura o en la vinent, es tornarà a presentar una nova oportunitat de pau dialogada, el president espanyol aspira a continuar omplint les presons de bascos, mantenint la pressió policial i judicial contra els independentistes i, alhora, situar Patxi López com a Lehendakari en les pròximes eleccions basques. No pensa ajudar al Lehendakari Ibarretxe ni al PNB a sortir de l’embolic en el qual viuen immersos a causa d’un full de ruta sense brúixola clara.

Afeblir tot el que pugui a ETA i ajornar tot el que sigui possible el debat sobre reformes autonòmiques que planteja el PNB per a Euskadi. Conscient que en uns anys, a finals de l’actual legislatura o en la vinent, es tornarà a presentar una nova oportunitat de pau dialogada, el president espanyol aspira a continuar omplint les presons de bascos, mantenint la pressió policial i judicial contra els independentistes i, alhora, situar Patxi López com a Lehendakari en les pròximes eleccions basques. No pensa ajudar al Lehendakari Ibarretxe ni al PNB a sortir de l’embolic en el qual viuen immersos a causa d’un full de ruta sense brúixola clara. I el Lehendakari? Ibarretxe s’ha compromés davant la societat basca a celebrar una consulta el pròxim 25 d’octubre. Sense el suport del govern espanyol, la convocatòria està abocada al fracàs. El Lehendakari té dues possibilitats: resignar-se i acceptar el “no democràtic” de Zapatero, o bé continuar endavant, rebel.lar-se, també democràticament, i provocar un enfrontament institucional sense precedents amb Madrid. El més probable és que no acabi fent cap d’aquestes dues coses i que tirarà pel camí del mig, i en aquestes qüestións el PNB n’és un expert. La fòrmula passaria per provocar que sigui l’esquerra abertzale la que eviti la consulta o bé el govern espanyol. Ibarretxe i Urkullu poden presentar una proposta de consulta al parlament basc el pròxim 27 de juny que sigui inacceptable per al grup d’EHAK, el Partit Comunista de les Terres Basques. Els seus 9 vots són imprescindibles, ja que només EHAK pot desfer un empat a 33 escons entre el tripartit (PNB, EA i Ezker Batua) més Aralar, i el bloc del PSE i el PP. En cas que, malgrat tot, els parlamentaris independentistes (per provocar contradiccions en el PNB) donessin llum verd a la iniciativa, Ibarretxe i Urkullu deixarien en mans del govern espanyol la possibilitat de paralitzar la consulta il.legal amb un recurs davant del Tribunal Constitucional. En qualsevol dels dos escenaris, el PNB i el Lehendakari salvarien el seu compromís davant dels ciutadans –“hem volgut celebrar la consulta, però no ens han deixat” – i tot seguit Ibarretxe convocaria eleccions anticipades a Euskadi amb la intenció de capitalitzar el malestar provocat pel descarrilament del seu full de ruta. Que el PSE de Patxi López no guanyi aquests comicis és la prioritat del conjunt del PNB, per sobre de families i de diferents sensibilitats tàctiques.

Què passarà amb Maria San Gil? En principi l’actual presidenta del PP d’Euskadi no es presentarà a la reelecció i abandonarà el seu escó al parlament de Vitòria. Els populars bascos tenen congrés “regional” el pròxim juliol i els tocarà escullir nou president. Rere la maniobra desestabilitzadora de San Gil s’endevinen les mans d’Aznar i Mayor Oreja, interessats en fer el llit a un Mariano Rajoy considerat massa tou pels sectors més ultres i conservadors del PP. Si Rajoy acaba guanyant el puls, en el congrés “nacional” del mes de juny, San Gil marxarà definitivament a casa per exercir de militant de base. I si Rajoy no pot aguantar el setge i Esperanza Aguirre, Aznar i Mayor Oreja s’imposen, San Gil disposarà d’un mes encara, fins al juliol, per reconsiderar la seva posició i decidir si li queden ganes i suports suficients per seguir liderant un confús i sacsejat PP basc.