Quan ETA va decretar l’històric alto el foc permanent, ara fa dotze mesos, érem conscients que el camí de la pau no seria senzill, que ens trobaríem moments difícils, crisis puntuals, però que amb molta imaginació i amb generoses dosis de bona voluntat de les parts implicades, tot seria possible. Però les coses no van anar al ritme que esperàvem i a finals d’any, tot es va tòrcer amb la bomba de Barajas. Què ha passat?
Per què un any desprès el procés està bloquejat? La resposta la té Zapatero. El president espanyol i ETA van arribar a un seguit de compromisos el febrer de 2006. Són els “compromisos d’alto el foc” que obligaven a les dues bandes. A través d’emissaris, i sota la supervisió de mitjancers internacionals, Zapatero garantia a l’esquerra abertzale que reconeixeria Euskal Herria, que respectaria les decisions dels ciutadans de Navarra i Euskadi i que els acords polítics que es pactessin eren cosa dels partits bascos. Així mateix, el govern espanyol també es va comprometre a reduir la presència policial a les carreteres i poblacions basques, a no practicar detencions i a permetre a la il.legalitzada Batasuna fer política, en igualtat de condicions, desactivant de facto la Llei de Partits. ETA, per la seva banda, prometia decretar un alto el foc permanent i a no rearmar-se amb l’adquisició de nous arsenals i explosius. Amb la treva a la butxaca, Zapatero s’oblida dels compromisos. Pensa que podrà regatejar i enganyar a l’esquerra abertzale tal i com va fer amb ERC i amb CiU durant la tramitació de la reforma de l’Estatut. Però la “recepta catalana” no era extrapolable al cas basc. El líder del PSOE va ser el primer en faltar a la paraula donada, i el procés de pau va entrar en crisi. Zapatero apostava per l’immobilisme, i ETA advertia que així no es podia construir la pau. A la fi, l’organització basca, decideix vulnerar també els seus compromisos. A l’estiu de 2006 reapareix la kale borroka, a l’octubre roba 300 pistoles a França, i el 30 de desembre destrueix una terminal sencera de l’aeroport de Barajas. S’ha perdut un temps preciós i han mort dues persones. La previsió era que a finals del 2006 ja estigués en marxa la Mesa de Partits, perquè les formacions basques arribessin a un acord polític per solucionar el problema. La proposta de l’esquerra abertzale per resoldre definitivament aquest conflicte passa per crear una autonomia fusionada Euskadi-Navarra amb el dret d’autodeterminació inclós. Un nou ens polític que seria reconegut i incorporat a la Constitució espanyola. D’això es debat en els contactes secrets que mantenen Batasuna, partit socialista i PNB perquè, el procés, encara que el ministre Rubalcaba digui en públic el contrari, no s’ha trencat. Continua viu, però bloquejat. De fet, Zapatero té damunt la taula la millor oferta que mai hagi fet el moviment independentista basc a un president espanyol. I ara, què està passant? Per què l’executiu socialista modifica la situació penitenciaria del pres d’ETA, Iñaki De Juana, i el trasllada a un hospital de Sant Sebastià? Per què la fiscalia retira càrrecs contra Arnaldo Otegi i evita que sigui jutjat a l’Audiència Nacional per un suposat delicte d’enaltiment del terrorisme? Per què el PP ha iniciat una cursa embogida contra els socialistes? Per què el president de Navarra, Miguel Sanz, involucra al Rei espanyol en la defensa d’aquesta comunitat foral? Aquestes, i altres coses, s’expliquen perquè Zapatero i l’esquerra abertzale estan intentant reconduir la situació. La pressió del PP i la proximitat de les eleccions locals del mes de maig, compliquen les coses, però en paraules de Txema Montero –exdirigent d’HB i actualment en l’òrbita del PNB- “tot el que estem veient són petites entregues de branques d’olivera entre ETA i el govern, el partit socialista i Batasuna, que ens indiquen que s’intenta restablir l’esperança que això tingui un final dialogat.”
Indica també que Zapatero només podrà guanyar al PP oferint als espanyols la pau basca, per això s’afanya a recuperar el temps que ha malgastat durant els últims 365 dies.
