A la dreta de la comunitat foral li agrada escriure. Jaime Ignacio del Burgo és, amb diferència, el dirigent de la Unión del Pueblo Navarro –cosina germana del PP- més prolífic, amb diversos llibres publicats. L’últim va camí de convertir-se en tot un èxit de vendes: “Navarra, el precio de la traición”. Es refereix a la suposada entrega d’aquest territori a ETA, i el traidor seria Zapatero, el protagonista indiscutible d’aquest assaig. A UPN però, hi ha més gent que escriu i no sols ho fa en prosa. Un regidor de Leitza, fins i tot, s’atreveix amb la poesia. L’ànima política de Pello Urquiola s’expressa en vers i en euskera sobre tota mena de qüestions d’actualitat, unes composicions que acaben de sortir de la impremta recollides sota el títol de “Nere hitze bertsoatan” (La meva paraula en versos).
La seva és una poesia dura i quan li ve la inspiració reflexiona sobre els atemptats islamistes de Madrid: “No sé si ETA va participar en l’afer però és clar que van pagar innocents. Ara, a mida que passa el temps, s’aclareix qui són els musulmans. Si abans també vam tenir problemes amb els moros a Espanya, no seria millor, també ara, fer-los fora a tots d’una vegada?”.
Zapatero, les ikastoles i el PNB també són material poètic per al “trobador” de Leitza –població situada al nord de Navarra, abans gobernada per Batasuna i ara, a causa de la il·legalització, per Aralar- però és la figura de Franco la que desperta en Urquiola tota la seva melangia acumulada des del traspàs del dictador: “Des que tu vas morir no tenim res bo a Leitza. L’estricta dictadura dels nacionalistes ho trenca tot i ho està fent perdre tot. Els demòcrates fem el possible per defensar-nos dels malfactors (...) En els teus temps no ens calien escortes, podíem anar sols tranquil·lament (...) Des que Franco morí, dubto que visquem en una democràcia de debò (...) Si tornés aquell petit Franco un altre cop ho arreglaria tot.”
El poeta d’UPN veu el seu partit com un grup de demòcrates, que sense renunciar a Franco, lluiten contra el nacionalisme basc –“Em fa més por el PNB que ETA”- i com s’afirma en el pròleg del llibre, l’objectiu de la dreta regionalista és “combatre la invasió basca de Navarra” i defensar l’espanyolitat d’aquest territori foral. Un membre del govern navarrès, el director de Política Lingüística i Universitats, no es va voler perdre l’acte de presentació i va anunciar que el seu departament adquirirà exemplars del llibre per distribuir-los pels col·legis de la xarxa pública a través dels ajuntaments.
Preguntat per les reflexions lírico-polítiques del seu company de partit, el portaveu de l’executiu de Pamplona, Alberto Catalán, respon sense complexes: “No creu que són opinions de molta gent?”. Els “demòcrates” navarresos fan apologia del franquisme, no condemnen el cop d’Estat de 1936 ni la dictadura que va propiciar, i llencen proclames xenòfobes contra “moros” i abertzales. Ningú no ha reclamat la prohibició del llibre ni la il·legalització d’UPN. La Fiscalía General de l’Estat continua buscant proves per evitar que Batasuna es pugui presentar a les eleccions, i un sector de la justícia –amb l’ajut del PP- criminalitza el diàleg entre el lehendakari Ibarretxe, els socialistes bascos i Arnaldo Otegi per fer seure el procés de pau al banc dels acusats i jutjar-lo. I mentrestant el bertsolari de Leitza continua recitant que els colpistes d’ahir són els demòcrates d’avui. La memòria d’alguns és molt fràgil, sobretot quan se saben impunes.
