Els independentistes ja van donar la sorpresa el desembre de 2004 recolzant el primer Pla Ibarretxe. En aquella ocasió, Arnaldo Otegi, portaveu de Sozialista Abertzaleak -antiga Batasuna-, anunciava que tres dels seus parlamentaris votarien "sí a Euskal Herria, sí a la consulta popular, sí a l'autodeterminació" i que, alhora, tres parlamentaris del seu grup votarien també "no als errors de fa 25 anys -en referència a la via autonomista iniciada el 1979- i no a la reforma estatutària."
El PNB desitjava llavors que el PP, el PSE i Batasuna s'unissin per tombar el pla del Lehendakari. L'anunci d'Otegi però, feia descarrilar l'estratègia d'Ibarretxe que passava en aquells moments per capitalitzar l'esperada negativa del parlament basc en les següents eleccions autonòmiques. Convé recordar que, a finals de 2004, Batasuna i el PSOE mantenien converses secretes preparant el terreny del que, dos anys més tard, es materialitzaria en un alto el foc d'ETA que obriria un procés de pau.
La història ja és coneguda: el sí dels independentistes va propiciar que el Pla Ibarretxe arribés el febrer de 2005 al Congrés espanyol, on va quedar en via morta. A l'endemà del veto de Madrid, Ibarretxe convocava eleccions i evitava el xoc de sobiranies entre les cambres basca i espanyola. Una vegada més, com quatre anys enrere, el secret més ben guardat de l'esquerra abertzale torna a ser què votarà en el ple, en aquesta ocasió, del 27 de juny.
EHAK, amb 9 escons, dividirà els seus vots o en cedirà els suficients -seguint l'exemple de Batasuna- perquè la consulta d'Ibarretxe tingui recorregut? O apostarà pel no? La conjuntura política del 2008 no té res a veure amb la del 2004. El procés de pau gestat llavors ha fracassat, la majoria dels dirigents de Batasuna estan a presó, les principals organitzacions independentistes estan il.legalitzades o en vies de ser-ho, és el cas d'EHAK i ANB.
Veiem què en pensen aquests partits:
EHAK acusa el PNB de disfressar d'abertzale la recerca d'un acord Euskadi-Estat parlant del dret a decidir. Considera que "és un parany, un intent de desfigurar el conflicte" i una proposta amb "una clara data de caducitat: les eleccions autonòmiques". Rebutja que Iñigo Urkullu, president del PNB, hagi avançat que acatarà una eventual prohibició del Tribunal Constitucional i es pregunta : "Per què tanta propaganda inútil si no celebrarà la consulta? Per què juga amb el desig de pau de les persones?"
Per la seva banda, ANB rebutja la consulta perquè "no garanteix els drets com a poble d'Euskal Herria", ja que deixa fora a Navarra i, a més, "amaga i legitima una reforma de l'Estatut de Gernika" que "manté la partició territorial i tanca les portes a la independència".
Dirigents històrics de l'independentisme basc, com Tasio Erkizia, han advertit que "l'esquerra abertzale no permetrà que sota la retòrica i l'aparença de la defensa del dret a decidir s'imposi al poble basc, al igual que fa 30 anys, un nou frau polític, un nou cicle autonòmic que perpetuï l'actual situació de partició, negació i sotmetiment". I afegeixen que "Euskal Herria no entra en l'agenda del PNB. La seva proposta passa per l'autonomisme regionalista i l'acatament escrupolós de la Constitució. El PNB no té un projecte abertzale, busca una major quota d'autogovern però res de quota de sobirania. La proposta del PNB no va dirigida a superar l'actual marc polític ni tampoc a superar el conflicte".
Bé, doncs, malgrat tots aquests retrets, l'independentisme basc no descarta votar sí a la consulta d'Ibarretxe. La incògnita es mantindrà fins el mateix 27 de juny. Sense entrar a valorar el que significaria una gran mostra d'incoherència entre el que es diu i el que es fa, un sí d'EHAK al full de ruta del Lehendakari posaria també en evidència l'actual debilitat de l'esquerra abertzale, ja que utilitzaria la seva capacitat d'influència en el parlament de Vitòria en benefici de l'estratègia electoral del PNB.
