Sovint Juan José Ibarretxe es queixa perquè els bascos i les basques no acostumen a dir-se “t’estimo”, i el Lehendakari està convençut que si dediquessin més temps a l’amor tot aniria millor, inclós el conflicte. Però com s’ha vist en els últims mesos, certes efusivitats poden resultar perilloses. L’Audiència Nacional va obrir diligències contra l’alcaldesa d’Hernani, Marian Beitialarrangoitia, per dir en un acte polític d’ANB que l’esquerra abertzale estima a Igor Portu i Mattin Sarasola, els dos pressumptes membres d’ETA detinguts el passat sis de gener i que han denunciat tortures de la Guàrdia Civil. En un carrer de la part vella de Sant Sebastià, en la zona borroka, ha aparegut una pintada que crida molt l’atenció dels vianants. Potser és la pintada més corrosiva escrita mai en una paret basca, i mira que se n’han escrit en les últimes dècades a Euskal Herria. La pintada en qüestió afirma que “ETA is love”. L’autoria, òbviament, és anónima i, per tant, és difícil determinar la intencionalitat. És impossible saber si respon a una “entremaliadura” fruit d’una nit regada amb alcohol en excés o bé si es tracta d’un missatge polític amb una profunda càrrega de mala llet. La pintada és anterior a l’atemptat mortal contra el socialista d’Arrasate, Isaías Carrasco, però igualment és d’una refinada cruesa.

Sobre ETA, l’organització armada més important d’Europa ara que l’IRA irlandés ja està desactivat, es poden dir moltes coses però no que generi amor precisament. Tampoc l’Estat espanyol regala caramels. En el conflicte basc no hi ha temps per a l’amor i, tal i com estan les coses ara mateix encara menys, amb una vulneració permanent de drets per part dels uns i dels altres. Els independentistes se senten víctimes d’un Estat d’excepció impulsat pels poders de l’Estat que s’està traduint en detencions “preventives”, empresonaments i en més il.legalitzacions. I el govern espanyol considera que l’únic Estat d’excepció que hi ha és el que provoca ETA amb els seus atemptats.

Com assegura un grup de bloggers bascos, “no és temps per a l’amor”, torna a ser temps de confrontació. Des de la web www.notimeforlove.eu, es denuncia la repressió desfermada contra l’esquerra independentista amb l’eslogan “No time for love in the Basque Country”, inspirat en una cançó d’Hertzainak, el mític grup de rock dels anys 80, que inclou aquesta estrofa: “No permeten estimar per la nit, ni comiats ni llàgrimes per la nit, ni un per qué no. Només l’udol d’una sirena solitaria i sense rumb per la nit.” Al marge de les sirenes de la policia i dels trets d’ETA, els carrers bascos van plens dels cants de sirena que es dediquen socialistes i penebistes. Zapatero es proposa desactivar el “full de ruta” d’Ibarretxe –o sigui la consulta als bascos– plantejant al PNB una reforma de l’Estatut de Gernika que respecti la Constitució espanyola. El PSOE, doncs, oferirà al Lehendakari una sortida autonomista, limitada, una vía similar a la aplicada a Catalunya i que només ha satisfet als socialistes. Els penebistes estan entre dos focs: acceptar la reforma d’un Estatut incumplert des de fa 30 anys, i que no serveix per a resoldre el conflicte basc, o apostar per l’enfrontament institucional amb Espanya, buscant la tensió, la radicalitat i la duresa que reclama Xabier Arzalluz del seu partit per evitar noves fuites de vot en el futur. El problema és que el PNB –i aquesta és la seva feblesa– no desitja un escenari de confrontació, sinó un nou marc polític que li garanteixi que seguirà sent “sempre” un partit de govern i que podrà gestionar el país com els últims 28 anys, sense cap problema. Els dirigents del “nacionalisme institucional” necessiten aquest auto-engany, fet que demostra que no toquen de peus a terra. En el fons Ibarretxe el que li està demanant a Zapatero és un “digues que m’estimes encara que sigui mentida”. I Zapatero, que és un especialista en aquestes coses, li dirà que sí que l’estima molt, i com a penyora d’amor li regalarà un Estatut arregladet, amb quatre flors, que no convencerà a la majoria dels bascos, i menys a ETA i a l’esquerra abertzale. I tot seguirà igual, com lamenta la cançó d’Hertzainak: “Podeu acostumar-vos a la guerra, però la guerra segueix estant aquí.”