El 1917 Francesc Cambó va pronunciar dos mítings a Bilbao. Les bases del PNB, especialment els més joves, esperaven amb delit escoltar la intervenció del polític català. El dirigent de la Lliga Regionalista va presentar al nacionalisme basc el seu programa per reformar Espanya i, decebuts, els joves independentistes el van escridassar. Es va muntar un bon sidral. Però la direcció del PNB, molt més pragmàtica i amb un sector de negocis emergent, va arraconar als seus independentistes -els seguidors de Sabino Arana- i va comprar les receptes autonomistes de Cambó.
Aquell mateix any el partit basc aconseguia, per primera vegada, collocar un peu a Espanya obtenint representació al Congrés dels Diputats. Sota la inspiració catalana començava, a principis del segle XX, la intervenció basca a les institucions de Madrid. Gairebé cent anys més tard, el Lehendakari Ibarretxe ha ofert una conferència a Barcelona per explicar als catalans que té un pla per transformar Espanya i fer-la més còmode per a l'autogovern d'Euskadi. Una proposta que inclou una consulta, que pretén pactar amb el govern espanyol i que, com ha reconegut el mateix Ibarretxe, no és ni autodeterminista ni tampoc independentista. I malgrat això, els assistents a la conferència van acomiadar Ibarretxe entre aplaudiments i crits a favor de la independència. Conclusió: entre els bascos la "catalanitis" ha estat una excepció i, en canvi, entre els catalans la "basquitis" sí que ha arrelat amb força. L'emmirallament és un perill perquè idealitza al subjecte admirat i ens confon els sentits. Una cosa són els desigs i una altra, ben diferent, la realitat. Sap greu dir-ho, però Ibarretxe no s'ha pronunciat mai a favor d'un Estat basc independent i la seva consulta només serà legal o no serà.
Malauradament no pensa en una insurrecció institucional. El Lehendakari té a la seva mà fer volar pels aires tot l'entramat constitucional espanyol convocant els bascos a una consulta illegal, sense el permís de Madrid, i buscant l'enfrontament directe amb l'Estat per derrotar-lo democràticament i política. I no ho farà. Qualsevol consulta que el PNB pacti amb el govern espanyol de torn serà a la baixa, per retallar i limitar des del principi la voluntat popular. Estarem davant d'una nova i frustrant "consulta autonòmica" i no pas davant d'una clarificadora "consulta sobiranista", perquè els sobiranistes no negocien amb l'Estat la llargària de la corda que els subjecta a Espanya. Els sobiranistes tallen la corda i prou. La resta són estratègies electorals per continuar guanyant a les urnes i seguir gestionant el país. El PNB juga a la radicalitat, sabent on estan els límits, i el PSOE juga a moderar als penebistes. Els uns i els altres es deixen fer i a l'hora de la veritat es recolzen mútuament els pressupostos espanyols i bascos ja que, segons el Lehendakari, no s'ha de confondre el "atún con el betún".
Al mateix temps, el Partit Nacionalista Basc diu que rebutja les illegalitzacions dels partits de l'esquerra abertzale, i l'alcalde de Bilbao, el penebista Iñaki Azkuna, celebra l'absència dels independentistes en les institucions perquè "así, sin oposición se gobierna mejor." I mentre els abertzales del PNB neguen el pa i la sal als abertzales d'esquerres, Andoni Ortuzar -el nou president del PNB a Biscaia- pragmàtic entre els pragmàtics, avança que després dels comicis del 9 de març, "vamos a intentar sinceramente un acuerdo con Zapatero", però també reconeix que "llegado el caso, el PNV será generoso para olvidar la estopa que le dio el PP y hablar." Ortuzar també confessa tenir curiositat per saber si la repressió de l'Estat aconsegueix "deshacer como un azucarillo a la izquierda abertzale."
Si el regionalista Cambó pogués veure tot això, segur que li entraria un atac de "basquitis" davant un deixeble tant aplicat com el PNB. Tot sigui per la concòrdia. Espanyola, és clar.
