S’acaba el temps que Zapatero pretenia guanyar. Després de vuit mesos d’alto el foc, marcats pels intents del PSOE de donar llargues a l’esquerra abertzale i evitar arribar a la mesa de partits, el procés de pau es troba en un moment molt complicat. Tots els obstacles que el govern espanyol ha col.locat en el camí, amb actuacions judicials incloses, unes impulsades pels socialistes i altres pels sectors del poder judicial sota control del PP, han fet que el procés es bloquegés i arribés a una situació crítica. L’advocada i dirigent del moviment independentista basc, Ione Goirizelaia, ha estat molt gràfica alhora de descriure l’actual moment: “S’ha encès el llum vermell. Hi ha una alarma vermella encesa per totes les actuacions que s’estan donant dins del poder judicial. Perquè tenim molt clar que aquestes actuacions tenen una motivació de caràcter polític, amb una finalitat: que l’esquerra abertzale entri condicionada, afeblida, pressionada a aquest procés que es vol iniciar a Euskal Herria”.
Aquest ha estat l’objectiu de Zapatero des del moment que ETA va decretar l’alto el foc permanent el passat 22 de març. Des de llavors, el líder del PSOE ha negat qualsevol acord amb l’organització basca per obrir aquest escenari de distensió. Però el mateix Zapatero ha reconegut l’existència d’alguna mena de compromís amb ETA per propiciar la treva. Ho ha dit en una entrevista al diari francés Le Figaro:“Jo he cumplert la meva part, ara la pilota està en la teulada d’ETA”. Els fets però, contradiuen les paraules del president espanyol. El gest d’ETA, afegit a que no hi ha víctimes mortals des de fa tres anys, no ha suposat cap moviment de La Moncloa per afavorir el procés de pau. Tot el contrari, el PSOE presumeix de la seva duresa contra Batasuna davant el PP. La mateixa Amnistia Internacional, absolutament neutre en aquesta qüestió, ha denunciat que en matèria de drets humans, Madrid no ha aprofitat l’alto el foc per alleugerir, per exemple, la situació dels vuit-cents presos bascos, disperssats en centres penitenciaris dels Estats espanyol i francés. Polítics com Begoña Errazti, d’Eusko Alkartasuna, o José Antonio Pastor, del PSE, han utilitzat aquests dies la paraula “paràl.lisi”. Davant la temptació del govern socialista de paralitzar el procés pels esculls sorgits, com ara la kale borroka, el Lehendakari Ibarretxe ha advertit que el diàleg no es pot aturar i ha avançat que en breu es podrán percebre els fruits del diàleg secret que tots els partits bascos mantenen, menys el PP. La situació ha tocat fons, i Arnaldo Otegi assegura que ara hi ha dues possibilitats: “O explota, i tots anem cap enrere, que és una opció que no crec que vulgui ningú, o el procés surt reforçat establint entre els partits la metodologia i l’agenda política per desenvolupar-lo”. Per Batasuna és necessari que en l’agenda de la futura mesa de partits es pugui debatre el dret d’autodeterminació i el reconeixement territorial de la nació basca. Malgrat la crisi existent, hi ha dos factors que fan pensar que aquest bloqueig serà reconduit amb fortuna: els canals de comunicació entre Zapatero i els independentistes bascos continuen oberts, i a cap de les dues parts els interessa trencar el procés de pau i tornar al passat. L’esquerra abertzale ho pagaria patint una onada repressiva que desembocaria amb bona part dels seus dirigents a presó i amb el projecte polític greument qüestionat. I per a Zapatero suposaria la fi de la seva carrera política perquè ha lligat el seu destí al procés de pau. No oblidem tampoc que en la resolució d’aquesta mena de conflictes, la part oculta va per endavant de la pública. És a dir que, per sota, les coses van millor del que sembla i que convè no centrar-se només en els aspectes negatius que afloren a la superfície. L’autèntica batalla no es veu ni fa soroll i sols és cosa d’un reduït grup de negociadors. I cal que sigui així.