El secretari general del sindicat LAB va pronunciar aquesta frase vint-i-quatre hores abans de l’últim atemptat d’ETA dirigit contra una seu bilbaína del PSE. És el cinquè atac que pateix la familia dels socialistes bascos des que es va trencar el procés de pau. Entre aquests atemptats cal afegir-hi el més greu, l’assassinat d’Isaías Carrasco, militant del PSE a Arrasate. L’afirmació de Díez –l’únic interl.locutor públic de l’esquerra abertzale que, de moment, no ha acabat a presó– resumeix prou bé la percepció dels independentistes sobre l’actual moment polític. També en el PNB són força pessimistes a curt termini. Josu Erkoreka no té cap dubte que ETA seguirà “zumbando”, o sigui que continuarà colpejant fort. Conscient, doncs, que aquest panorama desencisador, trist, dur i pessimista persistirà uns quants anys més, Rafa Díez s’hi rebel.la i aposta per “construir una nova oportunitat per solucionar el conflicte polític en aquesta legislatura” perquè pensa que “la societat basca no pot esperar quatre anys més a que es doni una nova oportunitat.” Confessa el dirigent independentista que “l’esquerra abertzale també pateix les conseqüències del conflicte i, per tant, és part interessada en construir un escenari de pau i de solucions polítiques” i acusa de la situació actual al president espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, qui “té vertígen a una solució democrática en la qual tots els projectes polítics puguin ser defensats i factibles.” L’esquerra abertzale insisteix en que les institucions i les lleis espanyoles han de reconèixer el dret d’autodeterminació del poble basc, i el PNB centra els seus esforços en aconseguir un acord amb el PSOE per reformar l’Estatut d’autonomia. La complexitat i les contradiccions de la política basca les trobem aquests dies de manera clara en la moció de censura impulsada per socialistes i penebistes a Arrasate contra l’alcadesa d’ANB, que no prosperarà perquè els regidors d’Ezker Batua i d’Aralar han decidit no recolzar-la. El partit d’Iñigo Urkullu es va abstenir en la investidura de Zapatero però no ha tingut inconvenient en unir forces en aquest municipi guipuscoà per desallotjar els independentistes. Un gest del PNB –com diem estéril perquè la iniciativa està condemnada al fracàs– amb el qual busca restablir un clima de confiança i col.laboració amb els socialistes. Alhora, el PSOE i els regionalistes d’UPN –cosins germans del PP– arriben a un acord de legislatura a Navarra per blindar l’espanyolitat de la comunitat foral davant les forces abertzales. I a Navarra mateix, els socialistes amb l’ajut un altre cop de l’UPN presenten una moció de censura contra l’alcaldia de Barañain, governada per Nafarroa Bai, coalició electoral integrada, entre d’altres, pel PNB. Una pirueta perfecte. No es pot negar l’habilitat del PSOE: a Arrasate pacta amb el PNB contra Acció Nacionalista Basca, i a Barañain tanca un acord per cedir l’ajuntament a l’extrema dreta d’UPN en detriment del PNB. L’habilitat socialista posa de manifest també la debilitat interna i externa de la formació d’Ibarretxe, Urkullu i Egibar. L’estafa descoberta ara i protagonitzada pel director financer del Guggenheim, Roberto Zearsolo, qui en els últims deu anys s’ha apropiat de gairebé mig milió d’eurus, s’afegeix a la trama de corrupció descoberta l’any passat a la Hisenda Foral de Guipúscoa. Aquests afers lligats a la constant i greu fuita de vots patida pel PNB des del 2001 ençà són factors que ajuden a crear la percepció que Euskadi es troba a les portes d’un nou cicle polític, marcat per un PNB a la baixa i desgastat, un PSE en ascens i amb totes les oportunitats obertes –inclosa la de guanyar la Lehendakaritza a les pròximes eleccions autonòmiques–, i una esquerra abertzale il.legalizada i empresonada (a dia d’avui hi ha 735 presos bascos internats en 88 centres de tres Estats, una xifra rècord en la història recent). En qualsevol cas, tot plegat no deixa de ser un conjunt de símptomes que denoten la incapacitat política de tots els implicats, sense excepció, per solucionar el problema basc. És cert, el conflicte està molt malament. I sempre pot empitjorar.
