El final del mes de març serà molt intens al País Basc. Coincideixen en el temps el primer aniversari de l’alto el foc permanent d’ETA i també la presentació pública dels plans de l’esquerra abertzale davant les eleccions municipals i forals del 31 de maig. Des que el procés de pau va quedar en suspens amb la bomba que ETA va col·locar a Barajas el desembre de l’any passat, Zapatero i, especialment, Batasuna han intentat reconduir la situació L’aposta del govern espanyol per solucionar el Cas Iñaki De Juana, en l’últim moment, i el fet que ETA no hagi comès cap atemptat durant aquest any, són raons que demostren que els ponts de comunicació entre independentistes i socialistes tornen a transitar-se. La recerca d’un nou escenari de distensió que permeti donar una segona oportunitat al procés de pau comença a estar madura. Possiblement, més del que no ens pensem. Cal ignorar tota la crispació que es viu en la superfície del debat polític –a causa de l’estratègia de confrontació màxima del PP-, i mirar més al que està passant sota la taula. PSE, PNB i Batasuna mantenen trobades discretes per desbloquejar la situació. A més, a mida que passen els dies, pren cos la possibilitat que ETA emeti un comunicat aprofitant que el 22 de març es compleix un any de la declaració d’alto el foc. El nou missatge del grup armat buscaria dos objectius: facilitar les coses a Zapatero i a l’esquerra abertzale a nivell electoral, i contribuir en positiu a rellançar el procés de pau. Aquest seria l’imminent gest d’ETA. Per la seva banda, el líder del PSOE ja té preparat el seu. Si totes aquestes passes es confirmen els pròxims dies, Zapatero permetrà que els independentistes bascos puguin presentar candidatures. Això sí, la il·legalitzada Batasuna haurà d’estudiar quina és la millor fórmula per el·ludir una vegada més la llei de partits. L’escenificació tindrà lloc el 31 de març a Barakaldo. Aquesta és la cita que l’esquerra abertzale ha marcat en vermell al calendari per iniciar el camí de les urnes amb un acte polític que s’ha de celebrar a la fira de mostres d’aquesta població biscaïna. Tot plegat –no hi cap el dubte- serà utilitzat pels populars com a munició política per reforçar els atacs contra els socialistes.

A Batasuna ja estan una mica cansats de les declaracions ambigües de Zapatero i del to poc ferm que el president espanyol desplega per rebatre les acusacions del PP. El moviment independentista basc troba a faltar un Zapatero amb més ambició i valentia, que arraconi els complexes, i que deixi de governar sotmès al dictat de les enquestes i condicionat per les declaracions de Mariano Rajoy.

La dreta espanyola torna a sortir al carrer. Ho fa a Pamplona, per exigir que Navarra no formi part mai d’una nació basca independent. De fet, ni tant sols accepta que Navarra i Euskadi comparteixin un marc autonòmic comú, que és el que preveu l’actual Constitució espanyola. L’esquerra abertzale defensa aquesta opció, l’autonomia fusionada d’aquests territoris bascos –però amb dret d’autodeterminació inclòs- com una transició necessària per assolir en el futur la sobirania plena a través de les urnes. En el fons, la dreta espanyola del PP i la ultradreta de la Falange, que en aquesta qüestió van de la mà, tenen por al procés de pau perquè saben que els canvis polítics són inevitables i que no els podran controlar.