La paciència té un límit. Sembla que també la de l’impassible Zapatero. El president espanyol ha començat a emetre senyals que denoten preocupació de cara a les eleccions municipals del pròxim mes de maig. Una preocupació que s’estaria traduint en un gir en la seva política cap el PP, fins ara de moderació. Els comicis d’aquesta primavera són un termòmetre perfecte per constatar si els ciutadans aproven o suspenen la seva gestió a Catalunya –amb la reforma de l’Estatut- i a Euskadi –amb un fallit procés de pau, almenys de moment-. Per contra, els populars aspiren a que les urnes avalin la seva estratègia de setge permanent contra el PSOE amb la vista posada en l’objectiu final: tornar al palau de La Moncloa.
El repte de Zapatero és guanyar aquestes eleccions, fer-se amb el govern de Navarra –desbancant a la dreta amb el suport dels abertzales- i continuar treballant discretament per recomposar les relacions amb Batasuna i posar les bases d’un nou procés de pau que encara es preveu llunyà. Massa fronts oberts i tots relacionats. Les amenaces de mort llençades contra Zapatero i el número dos del PSOE, José Blanco, en la última manifestació del Foro de Ermua a Madrid, amb notable presència de dirigents populars –entre ells José María Aznar- han indignat als socialistes. A més, gràcies a una denuncia del PP, els líders del PSE, Patxi López i Rodolfo Ares, hauran de prestar declaració davant els tribunals bascos per la reunió que van mantenir públicament amb Batasuna l’any passat. Seguiran, d’aquesta manera, les passes del Lehendakari Ibarretxe, encausat també pels mateixos fets. Tots aquests factors, més el fet que Zapatero hagi recuperat la guerra de l’Irak com a munició política contra Aznar i el PP, fan pensar que el PSOE ha començat a cavar les trinxeres per enfrontar-se i desmarcar-se, per fi, del partit de Mariano Rajoy. En les pròximes setmanes veurem quina és la dimensió de la batalla que prepara el dirigent socialista.
Una peça nova ha entrat en el tauler: el fiscal Fernández Bermejo, nomenat ministre de justícia en substitució del canari López Aguilar qui, per cert, va atiar la crisi provocada pel cas d’Iñaki De Juana Chaos amb aquella famosa frase de “construirem noves imputacions per evitar que surti de presó”. Bermejo –a qui el PP no el pot ni veure- té com a missió reforçar un dels punts febles de Zapatero, el Poder Judicial, en mans dels conservadors i que tants obstacles ha posat al procés de pau. La situació del pres d’ETA, encara en vaga de fam, comença a redreçar-se després que el Suprem hagi rebaixat a 3 anys la seva condemna inicial de 12 per dos articles d’opinió. De Juana continua amb la seva protesta, i ara ja no és cosa dels jutges, sinó del Ministre de l’interior, Pérez Rubalcaba, deixar-lo en llibertat, que és el que exigeix el reclús. La vida de De Juana depèn d’una decisió política, com també que l’esquerra abertzale es pugui presentar a les eleccions de maig. Seria una bona senyal que l’independentisme basc pogués estar a les urnes, perquè demostraria que la crisi de l’anterior procés de pau s’està superant i que els canals de comunicació amb els socialistes segueixen funcionant. Si el PSOE demostra voluntat d’obrir un nou procés i s’enfronta al PP, Batasuna farà gestos a favor de la pau i també per facilitar les coses a un Zapatero necessitat d’oxígen polític desprès de l’atemptat de Barajas.
