Tot és vermell socialista o blau PP en el mapa electoral de l'Estat. Fins els comicis del 9 de març Euskadi era un oasi controlat pel PNB, però les coses han canviat. El Lehendakari Ibarretxe sempre presumia que les tres províncies basques apareixien pintades de color verd en els gràfics de les pantalles de televisió les nits electorals. Eren l'exepció. El verd PNB ha desaparegut i s'ha imposat el "tsumani" socialista a Biscaia, Àlaba i Guipúscoa amb molta contundència. Tanta, que es pot afirmar que la victòria del PSE és històrica, com ho és també la desfeta del partit d'Iñigo Urkullu. Des de les eleccions autonòmiques del 2005 el PNB no aixeca el cap i pateix una continua pèrdua de vot. Té fuites per tot arreu. També els altres dos socis d'Ibarretxe en el govern, Eusko Alkartasuna i Ezker Batua. L'ensulsiada, doncs, afecta al tripartit en conjunt.
La tendència a la baixa del PNB i dels seus aliats va acompanyada en paral.lel per una tendència a l'alça del PSE de Patxi López i això permet als socialistes afrontar el futur amb optimisme pensant en la pròxima cita autonòmica a Euskadi. A Sabin Etxea hi ha nervis perquè no controlen la situació i han perdut la iniciativa. El "sorpasso" socialista els ha sorprès per l'amplitut i la profunditat aconseguides. Els efectes de l'atemptat d'Arrasate els està pagant en bona part el PNB. Amb l'assassinat del militant socialista Isaías Carrasco, ETA s'ha limitat ha accelerar el creixement del PSE. La poca tensió abertzale practicada pel PNB, EA i Aralar durant la campanya i la repressió desfermeda contra el moviment independentista, que no ha pogut estar present a les urnes, han contribuit a que entre els bascos el vot espanyolista superi, per primera vegada, al vot basquista. El que va passar a Euskadi el 9-M es pot resumir així: tothom baixa, inclòs el PP, i només pugen els socialistes i també l'esquerra abertzale. L'abstenció preconitzada pels independentistes s'ha incrementat nou punts respecte les eleccions del 2004. Tota una demostració de força del Moviment d'Alliberament Nacional Basc en unes circumstàncies molt dures. La vía policial no ha pogut escombrar del mapa als bascos independentistes. Davant aquest panorama el nou president espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, hauria de ser conscient que sols un acord amb l'esquerra abertzale podrà desactivar aquest conflicte. La resolució del Congrés espanyol a favor d'una sortida dialogada amb ETA continua vigent a l'espera que algú la recuperi del calaix, i tampoc es pot oblidar una antiga afirmació del mateix Zapatero: "La fi de la violència no ha de tenir un preu polític, però la política pot ajudar a acabar amb la violència." Res nou. La fòrmula per arreglar el problema basc sempre l'hem tingut davant dels ulls, tothom, inclosos els cinc presidents espanyols des de 1977 ençà.
De moment a La Moncloa han primat les falses sortides i la manca d'ambició política. En l'actual situació és força difícil torna a edificar un nou procés de pau, però no improbable. Les condicions es tornaran a donar d'aquí uns anys, pot ser al final de l'actual legislatura, ja es veurà. Del que no hi ha cap dubte és que l'esquerra abertzale tornarà a seure en una taula de negociació amb representants del govern espanyol. Els independentistes estan pagant la fi de l'alto el foc amb la presó i amb més il.legalitzacions, però el cost de la factura, com s'ha vist, també afecta al PNB, EA i Aralar. Als tres partits els toca decidir entre l'autonomisme constitucional o un abertzalisme que no s'autolimiti i que aposti per crear un Estat basc independent a Europa per víes polítiques i democràtiques. El temps de la calculada ambigüitat s'està acabant. Unes recents paraules del Lehendakari Ibarretxe posen en evidència la desorientació actual del PNB desprès de les últimes eleccions: "El PNB és una institució que té més de cent anys. És una institució que té clavades les arrels en la societat basca i, sens dubte, va ser un partit molt important per aquest país fa cent anys. Ho és en aquests moments, i també serà un partit líder en aquest país els pròxims cent anys, que ningú no ho dubti." En l'actual parlament basc el PNB té 22 parlamentaris, seguit del PSE que en té 18. Els socialistes bascos trigaran més de cent anys en escurçar aquesta diferència de quatre escons?
