No se'n saben avenir. Fa anys que participen en la resolució de nombrosos conflictes arreu del món, les han vist de tots els colors, però no s'havien trobat mai amb un govern com l'espanyol. Els agents internacionals implicats en el cas basc es quedaren bocabadats quan els representants de Zapatero van rebutjar una proposta que suposava el desarmament definitiu d'ETA. Com ja és sabut, la reunió es va celebrar a Suïssa el passat mes de maig, i la negativa del PSOE a aquest acord, que era acceptat per l'esquerra abertzale, suposava la ruptura del procés de pau. Des de llavors, ETA ha tornat a donar als seus comandos llicència per matar i el ministre Rubalcaba, amb l'ajut del jutge Garzón, organitza redades -com la última de Segura- per engarjolar als dirigents de Batasuna. Els canals de comunicació directes entre independentistes i socialistes han quedat suspesos. Agendes tancades i telèfons desconnectats, és la consigna.
Ben lluny queden aquells mesos de trucades diàries d'Alfredo Pérez Rubalcaba al mòbil de Pernando Barrena, un dels pocs protagonistes d'aquestes converses de pau que encara continua en llibertat, això sí, vigilada. A hores d'ara, la Comissió Negociadora de Batasuna es troba en ple a la presó. Així tracta Madrid els qui han estat els seus interl.locutors durant els últims anys. Una seqüència político-geogràfica resumeix clarament la degeneració del procés: de les converses de Suïssa a les detencions de Segura, passant per la presó de Martutene, on es troba Arnaldo Otegi. S'imposen els discursos bel.ligerants. El president espanyol diu que està preparat per al combat, el PSOE adverteix que "qui la fa, la paga", i el ministre de justícia avisa a Batasuna que "acabarà malament". L'esquerra abertzale interpreta tots aquests gestos i paraules del govern espanyol com "una declaració de guerra." Zapatero colpeja el moviment independentista basc perquè creu que aquesta és la fórmula màgica que li permetrà guanyar les eleccions i mantenir-se en el poder. Una aposta policial que provoca un dilema hamletià entre les files de l'esquerra abertzale: el PSOE pensa aplicar aquesta terapia de xoc fins a les eleccions del mes de març o portarà la repressió més enllà, si continua a La Moncloa? Quins plans té Zapatero? Impulsarà un nou procés de pau en el cas que aprovi l'examen de les urnes? En aquests moments, el govern espanyol no treballa per refer un escenari de distensió. I el que és més greu, està osbtaculitzant la feina dels mitjancers internacionals que segueixen treballant, des de la foscor, a favor d'una sortida dialogada. Són l'expresident de Finlàndia Martti Ahtisaari, els sudafricans Brian Currin i Roelf Meyer, i la irlandesa Nuala O'Loan, entre d'altres. Tots pertanyen a la Xarxa Europea de Fundacions (NEF). La seva prioritat és mantenir oberts i consolidar els canals de comunicació establerts durant el procés de pau. Aquest grup d'experts s'està reunint amb totes les parts i, a través d'ell, l'esquerra abertzale i el PSOE saben els uns dels altres. La comunicació, doncs, entre independentistes i socialistes existeix i, com a mínim, es pot dir que és indirecte.

Hi ha un detall revelador sobre el pes d'aquests experts: abans d'actuar contra els dirigents de Batasuna, el ministre Rubalcaba es va sentir en l'obligació d'informar amb antelació dels seus plans policials al grup internacional. El govern socialista, per tant, no pot ignorar l'interès europeu en resoldre el problema basc. Mentrestant, com es pot saber que la pau encara té una oportunitat a mig termini? S'han de donar dues premisses bàsiques: que ETA no mati a cap càrrec polític, tot i que intenti provocar baixes "militars", i que els governs espanyol i francès no detinguin els responsables de l'aparell polític d'ETA, suposadament dirigit per Josu Urrutikoetxea, un dels principals artífexs de l'estratègia de pau de l'esquerra abertzale. Ni els uns ni els altres poden creuar aquestes línies roges si pretenen compartir, novament i el més aviat possible, una mesa de negociació.