"Les persones, com els ocells, tenim dues ales". La frase és del Lehendakari Ibarretxe. I es podria afegir que especialment els polítics tenen també dues cares i un doble discurs: en públic diuen allò que consideren "correcte" i es reserven per a l'àmbit privat els comentaris o les reflexions més sinceres i, per tant, més "incorrectes" de cara a l'opinió pública. El polític, doncs, acostuma a combinar un discurs esquizofrènic. L'aposta és quedar bé davant dels periodistes, dels electors, i el preu és dir el que no pensa i callar-se el que realment sent. En aquest joc la veritat és la gran derrotada.
Arnaldo Otegi sempre ha presumit que l'esquerra abertzale defensa el mateix en públic i en privat. El dirigent de la illegalitzada Batasuna, empresonat a Martutene, creu que si la resta de forces polítiques basques i espanyoles deixessin de moure's entre Jekyll i Hyde, el conflicte s'hauria resolt ja fa anys.
El PNB acaba de filtrar a la premsa el contingut d'una reunió que va mantenir amb dirigents del PSE el passat onze de febrer. Com totes les filtracions és interessada.
Aquesta, en concret, busca desacreditar els socialistes bascos, presentant-los com enemics d'una entesa amb Ibarretxe i el PNB. Però a més d'interessada, és interessant perquè revela què pensen els màxims responsables del PSE.
En aquesta trobada, el president dels socialistes bascos, Jesús Eguiguren, va deixar molt clar als seus interlocutors penebistes que no tenen res a negociar amb el Lehendakari, ni sobre la polèmica consulta, ni sobre la pau a Euskadi.
Eguiguren va parlar sense embuts: "No hi ha res a dialogar amb el PNB mentre no estigui Batasuna". La sentència obre moltes possibilitats. Primer de tot demostra que el PSOE reconeix que el paper polític de l'esquerra abertzale és clau, malgrat estar illegalitzada i amb la pràctica totalitat dels seus responsables empresonats. Segon, apunta a un futur en el qual Batasuna tornarà a "estar" activa políticament i legal. I tercer, que quan es torni a donar aquest escenari, els socialistes abordaran totes aquelles qüestions que ara es neguen a parlar sols amb el PNB. El temari del diàleg no ha canviat: la resolució del conflicte passa per incorporar a la Constitució espanyola el reconeixement d'una nació basca amb dret d'autodeterminació i formada per Àlaba, Biscaia, Guipúscoa i Navarra.
Aquests dies el ministre de l'interior, Alfredo Pérez Rubalcaba, ha tornat a insistir en públic que el govern del PSOE "sempre dirà que no al dret a decidir, és a dir a l'autodeterminació, la plantegi qui la plantegi, ETA o el mateix Lehendakari". Segur? A finals de la dècada dels 90, el socialista Ramón Jauregui, en la intimitat d'una reunió del Pacte d'Ajuria Enea, va deixar anar en referència a l'autodeterminació: "Com donarem ara el que s'ha de donar al final?"
Les proclames immobilistes de Rubalcaba de cara a la galeria estan molt bé però més important és el convenciment intern del PSOE -expressat cruament per Jauregui fa anys- sobre quin hauria de ser el final del camí del conflicte basc. La solució està clara i passa per l'autodeterminació, una altra cosa és que els socialistes procurin evitar per totes les vies que aquest dret es faci realitat algun dia a Euskal Herria. S'han fet grans avenços en els darrers anys, l'últim procés de pau ha acabat malament però ha estat molt útil per clarificar les coses. Ara, en privat, al marge dels discursos oficials, tots els implicats saben quin és el problema i on es troba la fórmula per superar-lo definitivament. No és poc.
