Els independentistes bascos apostaven per tornar a la legalitat i presentar-se a les eleccions amb la marca Abertzale Sozialisten Batasuna, ara en vies d’il·legalització. En aquests moments, l’esquerra abertzale recull milers de signatures per conformar agrupacions d’electors a Euskadi i Navarra. Però, tal i com estan les coses, la justícia previsiblement també tombarà aquesta opció, ja que Batasuna és la impulsora de la via alternativa i, a més, no ho dissimula pas. Acció Nacionalista Basca (ANB) és –si no hi ha més sorpreses– la candidatura definitiva.
Des que Batasuna va ser il·legalitzada el 2002, les sigles d'ANB sempre han estat a la ment dels dirigents independentistes per ser utilitzades amb l'objectiu d'al.ludir la Llei de Partits quan fos necessari. I ara ho és. També reconeixen que és l'opció que menys els agrada, el "Pla C" al qual no haurien volgut mai recórrer. Però la necessitat obliga, i el govern del PSOE no està disposat, almenys per ara, a fer gestos tant evidents, amb un PP sempre alerta a no deixar-ne passar ni una a Zapatero.
Acció Nacionalista Basca va néixer al 1930, resultat d'una escissió del PNB. En temps de la Segona República espanyola va esdevenir el primer partit de la història basca en conjugar abertzalisme i socialisme, i durant la guerra civil va combatre el feixisme espanyol aportant a l'Exèrcit Basc -l'Eusko Gudarostea- dos batallons. El 1936, les milícies d'ANB van patir una dura derrota a Albertia. En aquesta muntanya alabesa, tres-cents dels seus gudaris van perdre la vida. Un dels dirigents de la formació abertzale, Gonzalo Nardiz, va ocupar la conselleria de ramaderia del govern basc, presidit pel lehendakari Aguirre. Al llarg de la dictadura, ANB va subsistir, i el 1978 s'integrà a la coalició electoral d'Herri Batasuna, però sempre amb personalitat pròpia independent. En l'actualitat, figura en el registre de partits polítics com una formació del tot legal. Així, doncs, Eusko Abertzale Ekintza -que és el seu nom en euskera- no hauria de tenir cap problema per concórrer a les eleccions municipals i forals. L'objectiu: recollir el vot independentista i tornar a ocupar l'espai que pertoca a l'esquerra abertzale als ajuntaments, les diputacions i el parlament de Navarra. Cal tenir present que ANB és sols una fórmula per estar present a les urnes i salvar, així, aquest moment delicat. Una solució d'urgència, a la qual el govern espanyol, pel bé del procés -ara sota mínims- no hauria de posar-hi cap objecció. Ja no sols per evitar la mort del procés de pau, sinó també per pur interès polític. Sense la presència de l'esquerra abertzale, el PSOE no podrà fer fora del govern navarrès a la dreta d'UPN, cosina germana del PP.
I mentre tot i axò es cou als territoris bascos del sud, una mica més al nord, al País Basc francés, també s'estan produint moviments de calat en el món abertzale.
Acaba de nèixer una nova opció, Euskal Herria Bai . Sota aquest nom es presenten Batasuna -legal a l'Estat francés- Eusko Alkartasuna i Abertzaleen Batasuna a les eleccions legislatives de l'Assamblea Nacional gala previstes pel juny. El PNB ha rebutjat sumar-se a aquesta iniciativa perquè Batasuna no ha condemnat l'atemptat de Barajas i no s'ha desmarcat de la violència d'ETA. La plataforma pretén exigir a París que reconegui i respecti Euskal Herria i, el més important, fer visible la força de l'abertzalisme a Euskadi Nord. El PNB d'Imaz -residual en aquest territori- es desmarca d'Euskal Herria Bai i, en canvi, para molta atenció als cants de sirena, cada cop més intensos, dels socialistes bascos per arribar a pactes després dels comicis del 27 de maig. Imaz, captivat pels senyals del PSOE, continua posant contra les cordes a Batasuna i ofereix el seu paraigües a Zapatero per desnaturalitzar el procés de pau i les reivindicacions nacionals basques.
