Quan una situació es torna ben negra i no es veu una sortida clara, convé distanciar-se. Marxar el més lluny possible i recórrer als consells d'algú que no estigui "contaminat" per cap dels protagonistes del problema. Són moltes les persones que, des de fa anys, treballen per resoldre el conflicte basc en la foscor, fugint de qualsevol protagonisme. Julian Thomas Hottinger n'és una d'elles. Per al gran públic, sols és un nom més, però des de fa una dècada aquest suís col·labora activament per fer realitat una pau basca. El discret Hottinger està adscrit al Ministeri d'Afers Estrangers de Suïssa. La seva feina és fer de mitjancer en conflictes armats i al llarg de la seva llarga trajectòria ha aconseguit desactivar la violència a diferents punts del món.
Parla en comptades ocasions. És més valuós pel que calla que pel que diu, el càrrec obliga. Per això cal recuperar ara, en aquests moments de crisi en el procés de pau, les reflexions que feia a Bilbo el mes de novembre, convidat per la Fundació Sabino Arana. El valor de les seves paraules rau no sols en el prestigi que té a nivell internacional, sinó quan les va pronunciar: dos mesos abans de l'atemptat d'ETA contra la terminal de Barajas. L'atac que ha provocat la suspensió del procés. Per evitar el desànim i demostrar que el procés iniciat, públicament, el 22 de març de 2006 és més sòlid del que sembla, recordem que Hottinger ja pronosticava llavors que "és possible que durant les negociacions de l'acord hi hagi brots de violència. El problema dels esclats de violència s'ha de tractar amb urgència i, per això, les parts hauran de consultar i acordar una estratègia comuna sobre com resoldre el problema". I diu més: "Hi ha força raons per compartir cert optimisme. Les futures negociacions immediates no seran necessàriament fàcils, i ja estan demostrant ser complicades, però de totes maneres anem per ‘un camí de la pau abonyegat' i crec sincerament que es pot trobar una solució adequada. Però caldrà molta paciència. S'hauran d'escoltar els uns als altres sense excloure ningú. No hi ha cap resolució automática quan es tracta de resoldre conflictes".
Hottinger no podria fer aquestes afirmacions sense les converses que s'han teixit entre socialistes i esquerra abertzale en els últims cinc anys. En aquests contactes estan les arrels de l'actual procés. L'immobilisme de Zapatero i la bomba d'ETA han "abonyegat" el procés -utilitzant una expressió del mitjancer suís- però els ponts de diàleg construïts, amb discreció, pel PSOE i Batasuna continuen dempeus. És sols qüestió de voluntat i de necessitat polítiques tornar a transitar per aquests ponts. Zapatero els necessita si no vol perdre les eleccions davant el PP, i ETA també si vol fer realitat algun dia el seu projecte polític. La solució, doncs, passa perquè l'Estat espanyol i el moviment independentista basc impulsin una pau amb unes autèntiques bases democràtiques. O, en paraules de Hottinger, "només es pot obtenir alguna forma d'irreversibilitat si les parts poden crear una confiança mútua durant el procés, si estan tots a gust amb el contingut i creuen que hi ha beneficis substanciosos sobre la taula".
Per tant, ara toca treballar per recomposar les confiances i edificar una nova oportunitat.
El procés de pau afronta la segona volta, al marge de polèmiques estèrils sobre lemes i manifestacions.
