Amb les eleccions del 27 de maig l’esquerra abertzale recuperarà part del seu poder institucional a Euskadi i Navarra perdut el 2003 arran el procés d’il·legalització impulsat pel PP i el PSOE. No ho podrà fer amb les sigles que desitjava –Abertzale Sozialisten Batasuna– ni tampoc amb l’abast que pretenia.
L'anul·lació de 370 candidatures per part de la justícia espanyola, impedirà als independentistes accedir a nombrosos ajuntaments, entre ells els de Bilbao, Donosti i Vitòria –a les grans capitals sols poden presentar-se a Pamplona– quedaràn fora de les Diputacions Forals d’Àlaba, Guipúscoa i Biscaia, i tenen barrat també el pas al parlament navarrès, perquè en aquesta comunitat també se celebren comicis autonòmics.
El govern del PSOE, a través de la Fiscalia General i de l’Advocacia de l’Estat, ha seleccionat de manera arbitrària les llistes que s’havien d’impugnar i les que no, i el resultat són unes eleccions incompletes, que responen a un procés de pau també incomplet. La foto final no satisfà al cent per cent a cap dels protagonistes però cadascú es queda amb el plat que més li agrada del “menú”. ETA assegurava en la seva última entrevista que no es podia imaginar unes eleccions sense l’esquerra abertzale. “Unes eleccions no democràtiques suposaria apostar per allargar el conflicte” –deia– i “seria una decisió del Govern espanyol contra el procés.” Finalment, els independentistes estaran a les urnes, amb restriccions i limitacions importants, però s’hi poden presentar i el procés queda preservat en el seu estat actual: sota mínims. Fet que no impedeix a Batasuna denunciar el caràcter antidemocràtic de la Llei de Partits i deixar en evidència –una vegada més– a un poc agosarat Zapatero, qui presumeix ara d’haver il·legalitzat més llistes abertzales que el PP al 2003 (en concret 80 més).
Per als populars l’estratègia del PSOE de no impugnar totes les candidatures d’ANB i d’Abertzale Sozialistak ja els va bé, perquè poden vendre als espanyols que Zapatero continua fent cessions a “ETA-Batasuna” en unes eleccions locals que plantegen com unes primàries de les generals del 2008.
Però sens dubte el gran beneficiat de tota aquesta operació és el PNB. Josu Jon Imaz critica la Llei de Partits, però ajuda a l’Estat a aplicar-la a Euskadi. Els penebistes necessiten una esquerra abertzale a “mig gas”, que no pugui arribar a tots els ajuntaments i, sobretot, que quedi fora de les Diputacions de Biscaia i Guipúscoa, controlades des de fa anys pel PNB. Zapatero ha concedit aquests desitjos al seu fidel aliat Imaz. Queda pendent el futur de Navarra. La dreta d’UPN aspira a revalidar la majoria absoluta amb l’ajut dels seus escindits, CDN, com fins ara. Si no hi ha canvi polític en la comunitat foral, aquest territori es quedarà fora del procés quatre anys més. La presència d’ANB en el parlament de Pamplona hagués garantit el desallotjament de l’espanyolista Miguel Sanz de la presidència, però els càlculs de Zapatero s’han imposat i s’arrisca a que socialistes, Nafarroa Bai –coalició integrada per Aralar, PNB i Eusko Alkartasuna– i Esquerra Unida no sumin els escons suficients per provocar un tomb.
Superat l'examen de les urnes, el 28 de maig tocarà fer balanç de les victòries i de les derrotes dels uns i els altres, i veure en quin dels dos bàndols se situen les forces que han participat en l’accidentat procés de pau. Com sempre però, Zapatero tindrà a les seves mans decidir el grau d'oxigen que vol insuflar al procés basc per fer-lo sortir de la Unitat de Cures Intensives on es troba en aquests moments. Fins i tot el Rei d’Espanya es mostra molt més decidit que no pas els líders del PSOE i del PNB. Com en el cas irlandès, i sense entrar en comparacions, el monarca creu que “s’ha d’intentar” trobar una sortida dialogada. Quatre anys enrere, Batasuna ja va fer seva una altra sentència del Borbó: “Parlant la gent s’entén.”
