Ara que l'exèrcit britànic, com ja va fer mesos enrere l'IRA, ha donat per acabada la seva campanya al nord d'Irlanda, és molt clarificador marcar les diferències entre la classe política de Londres i la de Madrid. Les postures dels socialistes i populars espanyols estan a anys llum dels plantejaments defensats pels laboristes i conservadors britànics en el cas irlandès. Així, quan Zapatero diu que està disposat a "arriscar per veure la fi de la violència" no respon a l'emplaçament de Batasuna perquè es converteixi en el "Tony Blair espanyol que resolgui el conflicte polític i armat". Són discursos diferents que no porten al mateix lloc ja que el punt de partida és radicalment oposat.
Encara que ETA no existís, el projecte de Zapatero per a Euskal Herria no passa per una Declaració de Downing Street a la basca que reconegui, com va fer el govern britànic al Nord d'Irlanda, el dret d'autodeterminació.
Els conceptes que acostuma a utilitzar Zapatero són totalment contraris a aquesta via. Enfront del compromís del govern britànic de defensar "la voluntat democràtica del major nombre de la població d'Irlanda del Nord en la qüestió de si prefereixen recolzar la Unió o una Irlanda unida i sobirana", Zapatero, en el cas basc, aposta per defensar "la integritat territorial d'Espanya perquè és integritat dels drets dels ciutadans".
Si el govern britànic "està d'acord amb que només als ciutadans de l'illa d'Irlanda els correspon exercir el seu dret a l'autodeterminació", Zapatero té molt clar que "la relació del País Basc amb la resta d'Espanya la decidiran tots els bascos, no la meitat, i tots els espanyols", i afegeix que "si vivim junts, junts haurem de decidir". Aquest plantejament, esgrimit durant el debat del Pla Ibarretxe a Madrid, junt amb el de "la majoria de la cambra basca és important, però la majoria de la cambra espanyola és també molt important i, si em permet, és bastant més important", va contra la línia de flotació del que significa Downing Street.
Segons el president espanyol el fet de "pretendre enfrontar legitimitats és un joc fals" perquè el nacionalisme basc fa "una interpretació del dret d'autodeterminació que mai no va ser i que tampoc ho és ara".
En relació amb aquesta actitud, hi ha una qüestió reveladora: l'arribada de Zapatero a la presidència ha suposat un gir radical en la tradicional posició d'Espanya davant el conflicte sahrauí. L'executiu socialista s'ha situat al costat del Marroc per impedir que els sahrauís celebrin un referèndum d'autodeterminació. Una consulta avalada per diferents resolucions de l'ONU. Concedirà Zapatero als bascos el que nega als sahrauís en contra de la legalitat internacional?
Quan el líder del PSOE parla de procés de pau es refereix al fi d'ETA i a la consecució de "l'estabilitat territorial" d'Espanya. És a dir, es mostra disposat a elevar l'autogovern de bascos i catalans però tenint en compte que els Estatuts d'Autonomia no poden anar més enllà del que estableix la Constitució espanyola i que, aquesta, alhora, només acceptarà reformes limitades, com s'ha posat de manifest en el cas de l'Estatut català.
L'objectiu de Zapatero és, segons les seves mateixes paraules, crear un marc basat en els "elements fonamentals que representen el model que va néixer en la Constitució de 1978" perquè la Comunitat Autònoma d'Euskadi tingui "la seva posició definitiva en el conjunt de l'Estat".
Si a Irlanda s'haguessin aplicat paràmetres similars, l'IRA no estaria desactivat, el gruix de les tropes britàniques no s'hauria retirat de la regió, la violència persistiria i la col.laboració política entre unionistes i republicans seria impossible.
Zapatero n'és conscient, coneix més que bé les lliçons irlandeses, però les seves arriscades prioritats són unes altres i, entre els seus plans -pel que sembla- no figura passar a la història com el Tony Blair espanyol.
