Espanya, en canvi, no té cap dubte. Quan es tracta de defensar la unitat territorial el PSOE i el PP actuen sense esquerdes, amb sentit d'Estat, i aparquen les diferències puntuals. Per contra, els partits bascos no comparteixen un programa de mínims abertzale, renuncien a actuar com a poble i descarten l'articulació d'un front comú. En aquests moments no es donen les circumstàncies per reeditar un Pacte de Lizarra com el de 1998. La situació no és la mateixa. El partidisme i les apostes a curt termini s'imposen i provoquen la divisió entre les formacions d'Euskadi.
L'actitud espanyola i la basca ha quedat, novament, al descobert amb la llei de consulta del Lehendakari. Zapatero i Rajoy saben què fer, se senten segurs i forts perquè els mecanismes de l'Estat, el Tribunal Constitucional entre d'altres, actuaran per impedir l'aplicació del full de ruta d'Ibarretxe. Els recursos de socialistes i populars davant l'alt tribunal permetran la prohibició de la consulta i el viatge al "dret a decidir" plantejat pel Lehendakari s'haurà acabat per als bascos aquesta tardor. La pilota, doncs, està en la teulada de la part basca i, com sempre, només hi ha dues alternatives possibles: acceptar que Espanya decideixi pels bascos o rebellar-s'hi institucional i democràticament.
La postura del tripartit sobre què fer a partir del moment en el qual la consulta sigui vetada no és unànime. El PNB i Ezker Batua aposten per acatar la llei espanyola, protestar amb alguna manifestació, amb un recurs davant els tribunals europeus, fer una mica de soroll, i oblidar-se de celebrar la consulta d'Ibarretxe. Ho ha tornat a dir el president del PNB, Iñigo Urkullu: "Acatarem la legalitat encara que no ens agradi, però això no significa que ens quedarem quiets."
Ben diferent és el que planteja Eusko Alkartasuna. El seu president, Unai Ziarreta, creu que les reivindicacions basques sempre xoquen contra el mur de Madrid. "El poble basc -explica- sempre s'ha mogut en l'acatament estricte de la legalitat i la resposta a les nostres legítimes reivindicacions ha estat sempre un cop de porta. Per tant, ja va sent hora que com a poble canviem de mentalitat, d'estratègia, que comencem a funcionar amb altres esquemes polítics. Cal donar un salt qualitatiu com a poble per superar el marc vigent i forçar democràticament el reconeixement dels drets nacionals del poble basc."
El que proposa el líder d'Eusko Alkartasuna és que la consulta se celebri el pròxim 25 d'octubre "encara que hi hagi una prohibició expressa del Tribunal Constitucional." El número dos d'aquest partit abertzale i conseller de justícia, Joseba Azkarraga, considera que la desobediència civil per defensar la consulta "no seria delicte" i adverteix que pot donar-se la "confrontació democràtica" davant l'actitud de "despreci" del govern espanyol. Mentrestant, l'esquerra abertzale, que va possibilitar amb un vot l'aprovació de la consulta, ja ha anunciat que no col.laborarà a defensar-la perquè troba que la iniciativa del Lehendakari és una "pseudoconsulta que desvirtua el debat real."
Aralar, la cinquena formació que va recolzar la consulta en el parlament basc, voldria que tots els partits implicats es coordinessin per afrontar junts els obstacles que vagin sorgint des d'ara i fins el 25 d'octubre. En les pròximes setmanes, un cop els recursos del govern socialista i del PP siguin una realitat, el tripartit basc acabarà d'articular la seva estratègia per gestionar aquest temps polític. La pugna entre els poders de Madrid i el Palau d'Ajuria Enea tindrà ambient de precampanya electoral a finals d'any. El debat sobre la fallida consulta marcarà el debat polític a Euskadi just a les portes d'un comicis autonòmics previstos, si no s'avancen, pel març de l'any vinent.
