Indica publicitat
Dimarts, 14 de de juny del 2022
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dijous, 10 de de gener del 2008 | 19:02
Crònica · Euskal Herria

Del cruixir d'ossos al dring de les copes


Un principi de la filosofia medieval conegut com la "navalla d'Occam" estableix que "en igualtat de condicions la solució més senzilla és probablement la correcte." Si apliquem aquest raonament al cas del suposat membre d'ETA hospitalitzat setze hores després de ser detingut per la Guàrdia Civil amb una costella trencada, un pulmó perforat, una hemorragia a l'ull esquerra i hematomes en tot el cos, la solució més senzilla ens porta a pensar que Igor Portu ha estat torturat. Res que no formi part del paisatge basc. En els últims trenta anys més de set mil bascos han denunciat haver patit maltractaments dels diferents cossos de seguretat. Maltractes avalats pels informes anuals d'Amnistía Internacional i també pel Relator Contra la Tortura de les Nacions Unides. A més, des de 1981 cinc bascos, enquadrats dins l'òrbita de l'esquerra abertzale, han mort en dependències policials. Com Euskal Herria és un país petit, es dona la circumstància que una d'aquestes víctimes mortals, Gurutze Iantzi, és cosina del pare d'Igor Portu.
El govern espanyol sempre ha negat que els seus policies practiquin la tortura. Quan els casos denunciats han arribat a judici -el 99% no abans de cinc anys-  la majoria dels funcionaris implicats han quedat absolts. En les poquíssimes i excepcionals ocasions que els policies han estat condemnats, el Consell de Ministres els ha indultat. És el que va passar durant el mandat de José María Aznar amb catorze policies. La legislació antiterrorista espanyola permet la incomunicació dels arrestats durant cinc dies. Incomunicació que es tradueix en impunitat. El "tot val" contra ETA té un ampli menú de tècniques de turment explicades pels detinguts que les han patit: cops, l'ofec amb una bossa de plàstic o en una banyera plena d'aigua, agressions sexuals amb canons de pistola i amb pals, simulacres d'execució, electròdes, exercicis físics fins a l'extenuació... No sorprèn, doncs, que el ministre de l'interior, Alfredo Pérez Rubalcaba, digui que Mattin Sarasola -l'altre suposat membre del comando arrestat a guipúscoa juntament amb amb Igor Portu- hagi "contado todo, con pelos y señales" als seus interrogadors. Un jesuita sicilià crític amb les tècniques que la Santa Inquisició espanyola aplicava en el segle XVI als súbdits díscols de l'illa assegurava que "el turment no és un mitjà per descobrir la veritat, sinó una invitació a declarar-se reclús tant el reclús com l'innocent; és un mitjà per confondre la veritat, mai per decobrir-la." En el cas d'Arrasate, la versió de Rubalcaba atribueix les ferides de Portu al fet que en el moment de l'arrest va intentar fugir i que els agents de la Guàrdia Civil se li van tirar a sobre per interceptar-lo. La justificació oficial ha quedat ara més qüestionada gràcies a un testimoni que va presenciar l'arrest. Aquesta persona, molesta amb la "veritat" del ministre de l'interior, ha acudit als jutjats de Bergara, a Guipúscoa, per explicar que Portu i Sarasola no van oposar resistència i que va ser una detenció neta.Si busquem, novament el suport d'Occam, això confirma que a Portu la costella se la van trencar més tard i en un altre lloc més íntim, no al carrer i per accident.


Mentre el pressumpte militant d'ETA estava ingressat a la Unitat de Cures Intensives de l'hospital de Sant Sebastià i el seu company continuava sota interrogatori en dependències policials, un nombrós grup de càrrecs institucionals -inclós el Lehendakari Ibarretxe- brindava per Espanya i festejava al Palau de El Pardo el 70 aniversari del rei Juan Carlos de Borbón. Per aquelles coses de l'atzar, Ibarretxe també acompanyava al monarca espanyol el 2003, quan els responsables del clausurat diari Egunkaria acabaven de denunciar que la Guàrdia Civil els havia torturat. Va ser llavors quan el portaveu de Batasuna, Arnaldo Otegi va acusar al Borbó de ser "el cap dels torturadors" en tant que "cap de les Forces Armades". Amb aquestes declaraciones Otegi es va guanyar una querella per injúries, mentre que les tortures patides pels directius d'Egunkaria encara estan pendents de judici. Com es veu, el glamour, a Espanya, no està renyit amb les tortures heretades de la Inquisició.

 

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat