La Llei de Partits, feta a mida per actuar contra Batasuna, s’està revelant com una autèntica bomba de rellotgeria. Zapatero, un dels impulsors de la il.legalització de l’independentisme basc en temps d’Aznar, es nega a revocar-la. El president espanyol aposta per mantenir aquesta llei tot i els greus problemes que està provocant. Ara mateix és la principal distorsió del procés de pau. La Llei de Partits s’ha convertit en un camp minat que redueix el marge de maniobra de l’esquerra abertzale, del Lehendakari Ibarretxe i fins i tot dels socialistes bascos. Per al PP i els sectors judicials en mans de la dreta espanyola suposa un filó, un instrument perfecte per desestabilitzar qualsevol intent de diàleg entre els partits. Reunir-se en públic amb Batasuna contamina als interl.locutors, gràcies a plataformes com el Foro de Ermua, Manos Limpias o el mateix PP que presenten querelles a tort i a dret per judicialitzar, encara més, la política basca i empantanegar-la. No té cap sentit mantenir una llei que respon a un clima polític que no té res a veure amb l’actual i que lluny de facilitar les coses, encara les complica molt més. A la il.legalitzada i “inexistent” Batasuna se li acumulen les denúncies, sobre Ibarretxe pesa una querella per reunir-se oficialment amb Arnaldo Otegi, i la mateixa situació pateixen els dirigents del PSE, Patxi López i Rodolfo Ares. Però la tossuderia de Zapatero en mantenir la Llei de Partits a tota costa és força incoherent, quan representants del PSOE i del seu govern estan parlant en secret amb Batasuna no sols ara, sinó des de fa uns anys.
A més, no es pot pretendre fer avançar un procés de pau combinant aquest diàleg amb la “política del pal” contra una de les parts fonamentals del conflicte com és l’esquerra abertzale. La condemna de dotze anys de presó contra Iñaki de Juana Chaos per haver escrit dues cartes publicades al diari “Gara”, i la decisió del Suprem d’anul.lar l’absolució de l’expresident del parlament basc, Juan Mari Atutxa i d’altres dos membres de la cambra de Vitòria, per negar-se a dissoldre el grup de Batasuna tres anys enrere, són elements que enterboleixen el clima polític. El mateix Zapatero reconeix que la sentència contra de Juana Chaos “dificulta” el procés de pau, però està en la seva mà alleugerir la situació dels presos bascos i d’evitar que el partit d’Otegi continuï sent perseguit.
Ara el president del PNB, Josu Jon Imaz, fa una crida als partits per treballar units i “buscar mecanismes per protegir els sistema democràtic i les institucions democràtiques de sectors judicials que des d’una actitut predemocrática estan treballant en la involució”. Imaz reclama aquesta protecció davant els atacs judicials dirigits contra Ibarretxe i Atutxa. Però el líder penebista evita abordar el problema de fons: el que justifica aquestes actuacions dels ultraconservadors espanyols, és la Llei de Partits.
En el seu moment, Batasuna va reclamar també protecció a la resta de partits bascos per deixar en suspens la seva il.legalització, per desactivar l’operació PP-PSOE sorgida del Pacte Antiterrorista. Tothom va rebutjar llavors l’oferiment dels independentistes, fins i tot Imaz qui va rebutjar una iniciativa del seu company Joseba Egibar, partidari d’ajudar a l’esquerra abertzale. Anys més tard es constata que l’actuació dissenyada contra Batasuna esquitxa a tothom, té efectes col.laterals perversos en la resta de partits d’Euskadi, i el PP dóna ales als seus jutges per condicionar el procés de pau. El més greu de tot és que, amb la llei a la mà, els populars tenen raó.