Allà on el procés de pau va encallar i poc després va descarrilar. Durant el mes de novembre de 2006 -amb la treva d'ETA vigent- delegacions del PNB (Josu Jon Imaz i Iñigo Urkullu), del PSE (Patxi López i Rodolfo Ares) i de Batasuna (Arnaldo Otegi i Pernando Barrena) es van reunir en secret al santuari guipuscoà de Loiola. Les converses van donar fruits i, després de molts esborranys descartats, van ser capaços de posar negre sobre blanc un principi d'acord.
Els dirigents de les tres formacions eren conscients que aquell text obria les portes de la pau a Euskal Herria. Però els problemes van aparèixer quan els representants de l'esquerra abertzale van exigir als socialistes garanties per blindar el text de possibles futurs incumpliments -aleshores encara cuejava la promesa "oblidada" de Zapatero sobre l'Estatut de Catalunya- i quan Otegi va intentar també acabar amb l'ambigüitat d'alguns paràgrafs.
Per exemple, on es feia referència a que "tots els projectes polítics es poden defensar i també materialitzar". Batasuna volia afegir-hi "inclós l'independentista". El cas és que el PSE i el PNB van dir que no, que res de blindar i res d'incloure el terme "independència", així el procés de pau quedava greument ferit. Un mes després ETA feia volar pels aires el pàrking de la terminal de l'aeroport de Barajas i, a partir d'aquí, la història ja és més o menys coneguda per a tothom.
Ara, Ibarretxe recupera el text d'aquell preacord a tres bandes, allò que els socialistes estaven disposats a signar a Loiola, i el torna a posar sobre la taula perquè esdevingui la base d'un pacte bil.lateral entre el PNB i el PSOE.
Aquest són els enunciats de Loiola que el Lehendakari exposarà a Zapatero en la reunió del pròxim 20 de maig a La Moncloa:
- Reconèixer la identitat nacional del poble basc. S'acceptaria que existeix una realitat anomenada Euskal Herria formada pels territoris d'Àlaba, Biscaia, Guipúscoa i Navarra a l'Estat espanyol i Lapurdi, Baixa Navarra i Zuberoa a l'Estat francés.
- Les decisions que sobre el seu futur polític adopti lliure i democràticament la ciutadanía basca seran respectades per les institucions de l'Estat. Aquestes decisions s'adoptaran en absència de qualsevol tipus de violència i coacció, seguint les normes i els procediments legals.
- Es garantirà que tots els projectes polítics puguin ser defensats en condicions d'igualtat d'oportunitats i que, a més, puguin ser materialitzats si aquest és el desig majoritari dels ciutadans bascos.
- El futur ordenament jurídic definirà i garantirà els drets que se'n derivin de la condició nacional del poble basc.
- Es crearà un òrgan institucional comú per al País Basc i Navarra, les atribucions del qual seran negociades pels partits.
Ja tindrem temps de parlar abastament de Loiola i d'aquells preacords. De moment quedem-nos amb aquesta renovada fulla de ruta del Lehendakari, qui té previst continuar cremant etapes camí del 25 d'octubre, quan s'hauria de celebrar una consulta per dir no a ETA i sí al dret a decidir. Algú té dubtes sobre quina serà la resposta de Zapatero a aquesta oferta negociadora? No, veritat? Doncs el Lehendakari tampoc no en té cap. Ibarretxe només busca que a l'endemà de la infructuosa reunió del 20 de maig, el president espanyol aparegui davant dels bascos com el campió del NO. Les estratègies i els temps electorals manen i ja comencen a obrir-se pas. Del que es tracta és que en els pròxims mesos tothom quedi retratat davant de la ciutadania. Al final, amb consulta o sense, les urnes parlaran.
