A l’esquerra abertzale no l’ha agafat per sorpresa tota aquesta onada il.legalitzadora carregada també de detencions i de presó. Era conscient del que li venia a sobre quan el procés de pau es va trencar. El que ha sorprès al moviment independentista és que els poders espanyols hagin trigat tants mesos en desfermar aquesta tempesta. A finals de l’any passat, un alt dirigent de Batasuna, ara empresonat, reconeixia que tenia la maleta preparada per acabar entre reixes quan Rubalcaba i Garzón així ho decidissin. “Som un grapat de bascos de poble –deia aquest membre de la Mesa Nacional amb un punt d’orgull– que ens estem enfrontant a tot un Estat amb tot el què això significa”. L’acta de l’Audiència Nacional ordenant la presó pels portaveu de Batasuna, Pernando Barrena, conté una expressió que defineix prou bé l’esperit que mou a l’esquerra abertzale en la seva lluita contra Espanya: “obstinada rebel·lia”. Per això la majoria dels responsables de la il.legalitzada Batasuna estan a presó, per rebel·lia, encara que l’argument principal, el més amanit, sigui el de “pertinença” a ETA.
La política del PSOE passa per impedir al moviment independentista fer, precisament això, política. El Tribunal Suprem i Baltasar Garzón apliquen fil per randa el guió del ministre Rubalcaba i en una acció combinada suspenen les activitats per tres anys d’ANB i EHAK, tanquen les seus, intervenen els comptes corrents, inicien la il.legalització d’ambdues i els barren el pas a les eleccions del 9 de març. La Llei de Partits més la tesi –ara ja convertida en certesa político-judicial– que “tot és ETA” han condemnat a la clandestinitat a l’estructura “civil” del Moviment d’Alliberament Nacional Basc. Després de la razia, a l’esquerra abertzale sols li queda una plataforma legal, el sindicat LAB.
Des del Nord d’Irlanda, Martin Mc Guiness, del Sinn Féin, s’ha mostrat preocupat pel morrió que Zapatero –l’amic de Blair– ha imposat a l’independentisme basc. L’ex Comandant de l’IRA i vice-president del govern autonòmic compartit amb els unionistes ha dit una cosa tant assenyada com que “si empresones als teus interlocutors, el diàleg és impossible.” Cada detenció i empresonament d’un dirigent polític basc allunya, doncs, la solució del problema. Raó per la qual, Arantxa Urkaregi, d’ANB, ha dirigit aquesta bateria de preguntes a Zapatero: "Amb qui parlareu de cara a la resolució del conflicte si il.legalitzeu i empresoneu als interlocutors? Sou conscients que sense la nostra interlocució no és possible solucionar el conflicte? Heu valorat bé les passes que esteu executant?”
L’esquerra abertzale pretén combatre la persecució espanyola amb el que més molesta a l’Estat, amb més iniciativa política: continuarà reclamant que la resolució del conflicte passa per reconèixer el dret d’autodeterminació dels bascos i la unitat territorial d’Euskal Herria. Un dels pocs membres de la Mesa Nacional de Batasuna que continua en llibertat, Karmelo Landa, apunta que no permetran que després de les eleccions el PSOE i el PNB reeditin un nou pacte autonòmic i també aprofita per fer aquesta revelació de les converses entre independentistes i socialistes durant el frustrat procés de pau: “Amb l’experiència que hem tingut, amb el que sabem i amb les propostes concretes que ja hi ha sobre la taula, hem avançat massa com perquè ara pretenguin tancar-nos la via del canvi polític. Hem avançat massa, hem concretat massa, hem arribat massa a prop de la clau d’aquest canvi polític que ens porta a la resolució del conflicte, com per acceptar que tot ha de seguir igual, sense cap canvi. Euskal Herria necessita un camí democràtic cap a la independència.”
