Ibarretxe és un lehendakari ciclista. Sota l’americana i la corbata institucionals, el president basc amaga un “maillot”. La bicicleta és la seva gran passió i amb el pas del temps cada cop costa més distinguir on acaba l’Ibarretxe lehendakari i on comença l’Ibarretxe esportista. És tossut i constant com ell sol, tant en la política com sobre l’asfalt. De fet, és molt complicat determinar si aquest caràcter l’ha guanyat a cops de pedal o bé si practica aquest esport precisament pel seu tarannà.
Als ertzaines que li fan d’escorta tant els fa, ells han de seguir-lo igual i, de vegades, no poden aguantar-li el ritme. Aquest estiu Ibarretxe ha fet front a una de les proves cicloturistes més dures del món, la París-Brest-París, amb 1.200 kilòmetres de recorregut. Els participants han de demostrar fermesa física i resistència psicológica. No hi ha medalles, ni premis, només la satisfacció d’acabar la cursa en una màxim de 90 hores. Amb el dorsal 4030 a l’esquena, el lehendakari va superar el desafiament. Mentre Ibarretxe padalajava i suava per les carreteres franceses, ETA atemptava contra la caserna de la Guàrdia Civil a Durango i el tripartit basc patia una crisi a causa dels enfrontaments entre el líder del PNB, Josu Jon Imaz, i els seus socis de govern. Eusko Alkartasuna i Ezker Batua rebutjaven els plantejaments transversals i pactistes d’Imaz, qui també es mostrava obertament contrari a celebrar una consulta d’autodeterminació mentre existeixi ETA.
Malgrat les notícies que li arribaven d’Euskadi, el president basc no va llençar la tovallola. A més, recórrer dalt d’una bicicleta 1.200 quilòmetres dóna temps per pensar en moltes coses. Per pensar en ETA, en les propostes d’Imaz, en la consulta... Quan dies després de tornar de París obria el curs polític i anunciava que el poble basc decidirà el seu futur existeixi o no ETA i també al marge del que pensi Madrid, parlava l’Ibarretxe ciclista, el corredor de fons. Ibarretxe s’ha proposat protagonitzar una nova escapada en solitari, per davant de Zapatero, de l’esquerra abertzale, del PP i, fins i tot, per davant també del seu partit i d’Imaz. L’anunci d’Ibarretxe apostant per una consulta democràtica només pot voler dir una cosa: que està disposat a suar la samarreta per complir el compromís que va adoptar davant la societat basca ara fa sis anys. Suarà ell i també farà suar a la resta. En els pròxims mesos veurem fins on està disposat a padalejar el lehendakari en la que ja ha esdevingut la cursa més important de la seva vida, i també podrem observar qui treballa per garantir l’èxit de la seva escapada i qui pretén punxar-li les rodes. Si no hi ha abans cap caiguda, la meta, la data límit per celebrar el referèndum durant aquesta legislatura, és el maig de 2009.
