La sortida al carrer d’Iñaki De Juana Chaos ha reobert el debat sobre les penes de presó per als membres d’ETA. En el seu cas les autoritats espanyoles –sota una intensa pressió mediàtica– han fet tot el possible per evitar que De Juana recuperés la llibertat. Al 2005, quan l’antic membre del Comando Madrid ja havia complert la condemna per les 25 víctimes mortals que provocà als anys 80, el govern de Zapatero va “construir noves proves” –en paraules del llavors ministre de justícia, López Aguilar– per retenir-lo a presó. Les noves imputacions es van el.laborar a partir d’uns articles que, temps enrere, havia escrit el pres d’ETA per al diari Gara. A De Juana li van caure tres anys més perquè va ser jutjat i condemnat per un delicte d’amenaces.
En total ha passat 21 anys entre reixes, però són molts els que pensen que no hauria d’haver recuperat mai la llibertat. La Constitució espanyola no contempla la cadena perpetua. Sobre el paper, l’objectiu del sistema penitenciari de l’Estat és la reinserció social. En el cas dels presos bascos no és així. No estan reconeguts com a presos polítics però en canvi pateixen un estatus especial que no s’aplica a la resta de la població reclusa comú: la disperssió i una cadena perpetua encoberta. Al 2003, PSOE i PP van pactar l’enduriment de les penes i fixaren la máxima en els 40 anys i, en aquest marc, s’activà també l’anomenada “doctrina Parot”, l’acumulació de penes per al cumpliment successiu, que suposava endurir el Codi Penal vigent desde 1973. El resultat de tot aquest entramat legal és José Mari Sagardui, Gatza, el pres que més temps porta privat de llibertat a Europa: 28 anys, un més que Nelson Mandela, líder del moviment anti-apartheid a Sudáfrica. Per això Gatza és conegut com el “Nelson Mandela basc”. El pres biscaí, nascut a Zornotza el 1958, va ser detingut el 1980 i jutjat per pertànyer a ETA i per tres assassinats. Durant aquests 28 anys ha conegut quinze presons diferents i durant una dècada ha patit el règim penitenciari més extrem. Quedarà en llibertat al 2011. Camí dels 30 i 40 anys de reclusió hi ha un nombrós grup de presos d’ETA i les últimes declaracions del ministre de l’interior espanyol auguren que la xifra continuarà augmentant. Segons Alfredo Pérez Rubalcaba, el pressumpte cap del “Complexe Biscaia”, Arkaitz Goikoetxea, de 28 anys, “sortirà de la presó amb 68”. Ara mateix el col.lectiu de presos bascos està format per gairebé 800 persones. Una d’elles és l’Arnaldo Otegi, tancat a Martutene a punt de cumplir una pena de quinze mesos per un delicte d’enaltiment del terrorisme.
El portaveu de la il.legalitzada Batasuna sortirà de la presó guipuscoana el pròxim 30 d’agost, però encara té quatre causes pendets: dues per enaltiment, una per pertinença a banda armada i l’última per haver vulnerat la il.legalització de Batasuna actuant com a portaveu del partit inpdendentista en reunions públiques i privades durant l’últim procés de pau. En aquesta mateixa causa també estan processats el Lehendakari Ibarretxe i els socialistes Patxi López i Rodolfo Ares, els interl.locutors d’Otegi en els contactes que va mantenir. És difícil avançar què pensa fer el dirigent de Batasuna quan surti al carrer. En tot cas, el seu marge de maniobra serà molt reduït, amb una situació personal complicada pels futurs judicis que li toca afrontar, amb els seus principals companys de partit empresonats i amb una esquerra abertzale il.legalitzada. Les situacions de Gatza i Otegi resumeixen a la perfecció la terapia que el govern espanyol aplica per frenar a l’anomenat Moviment d’Alliberament Nacional Basc: fortes penes de presó per als militants d’ETA i condicionar judicialment l’acció dels responsables polítics independentistes per anul.lar-los i aïllar-los socialment.
