Ultres de tot l’Estat –també de Catalunya– s’han passejat aquests dies per dues ciutats basques amb banderes nazis i franquistes. Han insultat a tots els ciutadans que els han increpat, han cantat el “Cara al Sol”, han saludat amb el braç alçat, a l’estil feixista, s’han fet fotos per demostrar després als amics com en són de valents en “territori enemic”, han proclamat als quatre vents que Euskal Herria és Espanya i han tornat a casa satisfets.
I tot això ha estat possible perquè la Llei de Partits només s’activa contra l’esquerra abertzale i no contra les formacions enquadrades en l’ultra-dreta nacionalista espanyola. Aquesta Falange que fa apologia de la violència franquista, que aprova la neteja ideológica i étnica que el dictador va desencadenar contra els republicans espanyols i els separatistes bascos i catalans, ha pogut celebrar un acte a Sant Sebastià i un altre a Gernika amparada pels jutges i protegida per l’Ertzaintza. A Euskal Herria els feixistes espanyols poden demanar el vot, organitzar mítings i provocar aldarulls. I no passa res. Mentrestant, els independentistes il·legalitzats no tenen dret ni a votar ni a ser escollits. Per cert, la policia autonòmica basca, com acostuma a passar en aquests casos, va carregar contra els joves que intentaven rebutjar les provocacions de Ricardo Sáenz de Ynestrillas i els seus “camarades”.
El rebrot feixista espanyol en territori basc ha tingut un episodi força eloqüent. Una vegada més hem de fixar-nos en Lizartza, aquest poble guipuscoà, tradicional feu de l’esquerra abertzale i ara governat pel PP gràcies a les il·legalitzacions. Durant la campanya els carrers del municipi han aparegut plens de pintades amb visques a Espanya i a favor de la seva alcadesa, la popular Regina Otaola. Dels 500 habitants que té Lizartza, 402 han signat un document en contra de l’equip municipal sorgit de les últimes eleccions locals amb el suport només de 27 veïns. La minoria “democrática” s’ha imposat a una aclaparadora majoria “il·legalitzada”. Davant aquesta situació, l’abstenció ha estat l’instrument dels il·legalitzats per fer-se presents a les urnes el 9 de març, i no el vot nul com en anteriors cites electorals. Pel ministre de l’interior espanyol, Alfredo Pérez Rubalcaba, això demostra la feblesa de l’esquerra abertzale ja que “evita mesurar la seva força amb el vot nul amb l’objectiu d’atribuir-se tota l’abstenció” que hi hagi a Euskadi i a Navarra. Resposta del secretari general del sindicat LAB, Rafa Díez: “És d’un cinisme sense límits que en les actuals condicions de déficit democràtic alguns partits diguin que el millor que podria fer l’esquerra abertzale per mesurar el seu nivell d’influència és promoure el vot nul.” Díez defensa l’abstenció activa com un “vot de protesta i rebel·la contra el bloqueig polític d’Euskal Herria.” El que està en joc el 9 de març és de quina manera s’intenta resoldre el conflicte basc i sols hi ha dues sortides possibles: a la irlandesa, amb diàleg i democràcia, o a la turca, amb policies i repressió. Li toca decidir al nou president espanyol.
