s la distancia que hi ha entre el lloc de l'últim atemptat d'ETA i el santuari de Loiola on, durant l'últim procés de pau, representants del PSE, el PNB i de Batasuna van mantenir onze reunions secretes entre setembre i novembre de 2006. Les tres delegacions van tocar l'acord amb la punta dels dits però, al final, el pacte no va ser possible i l'espiral de violència es va reprendre amb els resultats que tots coneixem des de llavors.
Cent passes, doncs, és la distancia que a Euskal Herria separa l'esperança de la frustració. Tan sols cent passes que, en aquest cas, suposen un abisme.
L'empresa d'Ignacio Uria Mendizabal és molt a prop de la basílica dels jesuïtes i el seu cos estès al terra, abatut per un comando d'ETA, ens deixa una crua i reveladora imatge del conflicte basc. Són les dues cares d'una mateixa moneda: davant la incapacitat per acordar una sortida dialogada i política, s'imposen la violència, la repressió i les vies militars i policials. A causa d'aquest últim atemptat, un dels interlocutors de les converses de Loiola ha tornat a trepitjar Azpeitia, el municipi on s'ubica la basílica erigida en memòria del fundador de la Companyia de Jesús.
s el president dels socialistes bascos, Jesús Egiguren. Recorrent els carrers del poble guipuscoà és impossible no veure l'enorme cúpula de la basílica al fons. Aquests dies, cada cop que Eguiguren ha tornat a Azpeitia, a fer costat als familiars d'Uria, haurà pensat en les converses polítiques que va mantenir dins d'aquells murs amb Iñigo Urkullu, del PNB, i amb el dirigent de l'esquerra abertzale, Arnaldo Otegi. Difícil escapar al record d'aquells temps més il·lusionants que no pas els actuals. A Loiola, socialistes, penebistes i independentistes van parlar del dret d'autodeterminació, de Navarra i de la creació de dues meses de diàleg que encarrilessin, definitivament, la resolució del conflicte basc.
A cent passes d'on ha caigut tirotejada la última víctima d'ETA es van abordar totes aquestes qüestions. Tornar a recórrer aquestes cent passes, però en sentit contrari -del lloc de l'atemptat a la basílica de Loiola- per recuperar el diàleg perdut costarà uns anys i més dolor. Tot el temps que es perdi, abans no es recuperi un altre cop el fil del diàleg trencat, la solució no és mourà d'on és. Continuarà tancada dins les parets del santuari a l'espera que algú pensi en ella. Tot el que allí es van dir sense embuts el PSE, el PNB i Batasuna forma part de l'agenda política que pot acabar amb les violències que pateixen els bascos. Els trets que han acabat amb la vida d'un empresari de 70 anys sempre ressonaran a Loiola. Però després d'aquesta nova mort, el repte continua sent el mateix: fer que les paraules que es van pronunciar en secret a Loiola s'escampin i desactivin les bales. Desfer el camí de la mort i donar vida a un autèntic procés de pau.
Que totes les parts implicades tornin a Loiola només armats d'arguments polítics i assumint també que tot és possible. Tot. Sense trampes ni subterfugis, amb coratge i ambició. Complint la paraula donada i respectant els acords adoptats.
