Quan els furs encara estaven vigents a Biscaia, Àlaba, Navarra i a Guipúscoa -abans que fossin abolits pels Borbons definitivament el 1876- les autoritats basques tenien una màxima per fer front als excessos de Madrid: "S'acata però no es compleix". D'aquesta manera les institucions forals fugien d'estudi i deixaven sense aplicació nombroses directrius que venien de la cort espanyola. Des de llavors les coses han canviat molt, els bascos van perdre les guerres carlines a finals del XIX, també la Guerra Civil de 1936, i els hereus del franquisme van pilotar una transició que va dotar l'Estat d'un nou entramat institucional. L'Espanya Constitucional i la de l'Estatut de Gernika impedeix als polítics bascos aplicar la vella màxima foral. La ingerència constant dels poders espanyols en els afers bascos -amb l'activitat d'ETA com a gran excusa- ha convertit Euskadi en una autonomia tutelada. Aquestes són les regles de joc actuals. I davant aquesta realitat les forces abertzales tenen dues possibilitats: acceptar-les o desobeir-les. L'esquerra independentista aposta per la segona opció i els seus líders ho estan pagant amb la presó. El PNB ha decidit respectar les lleis espanyoles.
El seu president, Iñigo Urkullu, ha reconegut a Catalunya Ràdio que si el Tribunal Constitucional prohibeix la consulta del Lehendakari, el PNB acatarà la decisió i no s'enfrontarà a l'Estat: "No anirem mai contra la legalitat. La consulta és un dret. Ara bé, si és recorreguda davant el Tribunal Constitucional, el Partit Nacionalista Basc, per suposat, no caurà en jocs d'actuar contra la legalitat. No obrirem les urnes, no anirem a la consulta." El PNB, doncs, acatarà i complirà la llei espanyola.
Un dels socis del govern tripartit basc, Eusko Alkartasuna, considera "derrotista" l'actitud dels penebistes. I no és sols cosa d'Urkullu. El mateix Lehendakari Ibarretxe, més reaci a avançar les seves intencions en cas que el Constitucional freni la consulta, avala el plantejament del president del seu partit: "La decisió del PNB em sembla normal. El PNB té més de cent anys i porta més de cent anys complint les lleis i la legalitat. Si alguna cosa ha demostrat el PNB al llarg de la seva història és que es tracta d'un partit seriós que compleix amb la legalitat." Per a un nacionalista basc què hauria de ser més important, acceptar la llei espanyola o qüestionar-la?
Un home molt pròxim al Lehendakari, Xabier Arzalluz, expresident del PNB, també reconeix que si el parlament basc aprova la consulta, "Zapatero recorrerà a l'article 61 o al que sigui, ho enviarà al Constitucional i aquí quedarà el tema."
És a dir, no hi haurà tema, el PNB s'oblidarà de la consulta i convocarà eleccions amb l'ànim de capitalitzar el malestar dels ciutadans bascos contra el govern del PSOE. I perquè no quedi cap ombra de dubte sobre la cohesió interna de les files penebistes al voltant d'aquesta qüestió, Joseba Egibar també troba "correctes" les paraules del líder de la seva formació. Totes aquestes revelacions d'Urkullu, Ibarretxe, Arzallus i Egibar confirmen les sospites d'independentistes, populars i socialistes: el full de ruta del Lehendakari és un instrument electoral al servei del PNB de cara als pròxims comicis autonòmics. Li toca al PNB esvair aquestes sospites i demostrar que no és sols un partit d'ordre i de poder que està pensant només en clau electoral.
El Partit Nacionalista Basc hauria d'enviar un missatge inequívoc als bascos en general i als abertzales en particular: es pot ser seriós i rebel alhora, sense autolimitacions pròpies i rebutjant amb fermesa les imposicions externes. En definitiva, acatant la més que probable prohibició del Tribunal Constitucional, però sense complir-la, a l'estil dels vells bascos, mantenint la consulta, com exigència democràtica, fins a les últimes conseqüències institucionals i polítiques.
