Ni Vitòria, ni Pamplona, ni tampoc Bilbao. La política basca aquests dies es juga i decideix en la població guipuscoana d'Arrasate, de 23 mil habitants.
Des que va ser assassinat l'ex militant socialista Isaías Carraso el passat 7 de març, el que succeeix en aquest ajuntament, governat en minoria per ANB, té més pes que qualsevol iniciativa sorgida del Palau d'Ajuria Enea o del parlament basc. La partida que s'està disputant a Arrasate té tres protagonistes principals: sota les sigles d'ANB l'esquerra abertzale gestiona el municipi i ha evitat condemnar l'atemptat contra Carrasco.
El PSE ha intentat impulsar una moció de censura contra l'alcaldesa, Ino Galparsoro, i no acudeix als plens per "dignitat política". La prioritat dels socialistes és desallotjar els independentistes del govern local. I el tercer actor en aquesta funció és el PNB. En un primer moment aquest partit va negar-se a recolzar la moció de censura però, 24 hores després, va rectificar la seva posició. Ara no sols busca expulsar ANB de l'alcaldia d'Arrasate, sinó de totes les institucions si aquest partit no es desmarca de la violència. Les pressions del PSOE i del mateix Zapatero han forçat al PNB a aquest gir de 180 graus. Iñigo Urkullu ha hagut de recular i plegar-se a les exigències de Ferraz perquè "l'afer Arrasate" posava en perill l'acord de calat que pretén aconseguir amb els socialistes sobre la reforma de l'Estatut de Gernika. La situació a la petita població guipuscoana reflecteix de manera precisa l'actual moment que es viu a Euskadi: una esquerra abertzale que es manté atrinxerada en els seus postulats (no condemna a ETA i sí al dret d'autodeterminació) i que està disposada a resistir qualsevol ofensiva de l'Estat. Un PSE, el partit més votat a Euskadi en les últimes eleccions espanyoles, que se sent fort i que es permet el luxe de condicionar l'acció política del PNB, que se sap feble. I un Partit Nacionalista Basc desorientat, nerviós, que ha arraconat el full de ruta del Lehendakari, que ja no parla de consulta i de dret a decidir i que s'ha marcat com a objectiu principal un nou pacte estatutari amb el PSOE. I embolcallant tota aquesta situació tenim una ETA molt activa que en el seu últim comunicat anuncia que no pensa "quedar-se de braços plegats" davant la repressió desfermada pel govern espanyol contra el moviment independentista. Davant l'estratègia de l'Estat de criminalitzar al conjunt de l'esquerra abertzale amb la tesi del "tot és ETA", avalada pel jutge Baltasar Garzón, ETA respon en paral·lel amb un "tots els socialistes, inclosos els militants de base, són objectiu", com ja ha quedat demostrat amb la mort d'Isaías Carrasco. El futur immediat d'Euskadi s'escriu aquests dies a Arrasate, on les actituds dels diferents partits polítics es miren amb lupa.
