El president del PP de Biscaia, Antonio Basagoiti, diu que les llistes d’Acció Nacionalista Basca “estan més contaminades que un enciam a Txernòbil”. Euskal Herria s’ha convertit en la Txernòbil política d’Occident, és un forat negre, l’excepció de la Unió Europea perquè els resultats del pròxim 27 de maig no reflectiran els desitjos del cos electoral d’Euskadi i Navarra al 100%. Unes eleccions són l’expressió màxima de la democràcia, i si les eleccions són parcials, la democràcia no pot ser plena.
La policia espanyola ha investigat aquests dies a gairebé 15.000 bascos. A Madrid, a la seu del Ministeri de l’Interior, existeix una llista de ciutadans sospitosos, tots independentistes. La Llei de Partits ampara aquesta mena de situacions impensables en d’altres països del nostre entorn. En aquests comicis hem descobert l’existència de candidatures i persones “contaminades” per la seva militància present o passada. Els investigadors espanyols escorcollen l’historial polític dels candidats de l’esquerra abertzale i quan detecten connexions amb Herri Batasuna, Euskal Herritarrok o amb Batasuna, els afectats esdevenen ciutadans de segona i se’ls nega el dret al sufragi passiu: poden votar, però no ser escollits per ocupar responsabilitats a les institucions. L’argument és que les organitzacions citades formen part o estan al servei d’ETA, i aquestes tres sigles ho contaminen tot. De res serveix que 84.000 bascos hagin acudit a signar a notaries, diputacions i ajuntaments per avalar la formació de plataformes electorals. La Fiscalia General i l’Advocacia de l’Estat les han impugnat. Des del PSOE s’insisteix que si els independentistes volen estar presents a les urnes, han de condemnar expressament la violència. Una opció, en qualsevol cas, no contemplada per la Llei de Partits.
La condemna és una opció moral, no un requisit jurídic. Però els emplaçaments socialistes queden al descobert quan també qüestionen a algunes de les candidatures d’Acció Nacionalista Basca, formació que rebutja l’ús de la violència en els seus estatuts fundacionals. En una decisió que no té precedents, Zapatero pretèn anul.lar també diverses llistes d’un partit legal com ANB perquè alguns dels seus candidats estan “contaminats”. El grau de “contaminació” a més, és arbitrari. No existeix un barem, però es tolera fins a dos “contaminats” en una mateixa llista, sempre que un d’ells no sigui màxim dirigent de Batasuna –Arnaldo Otegi, per exemple–, en aquest cas estaríem davant d’una “contaminació” de qualitat, mereixedora del màxim càstig.
L’epidèmia provocada pel virus del “tot és ETA”, amb carácter retroactiu i portada fins als últims extrems, hauria de comportar la il.legalització del PSOE ja que en les seves files té a antics membres d’ETA político-militar, agrupats en el partit Euskadiko Ezkerra fusionat amb els socialistes bascos des de fa catorze anys. També estan “contaminats” tots els governs espanyols des de 1977 i fins l’actualitat per haver mantingut negociacions amb el grup armat basc. “Contaminats” els parlaments d’Euskadi, Navarra, el Congrés dels Diputats i el Senat espanyol. En totes aquestes cambres han ocupat escons representants de l’esquerra abertzale. I de la “contaminació” no s’escapa ni el Rei d’Espanya, qui al 1993 va rebre al Palau de la Zarzuela i va estrènyer la mà al llavors diputat a Madrid i portaveu d’HB, Jon Idígoras.
Entre tanta pol.lució ambiental, el dirigent del sindicat LAB, Rafa Díez, exigeix a Zapatero que “es descontamini del PP” i Arnaldo Otegi, de Batasuna, envia aquest missatge al Palau de La Moncloa: “Si l’esquerra abertzale no està en les eleccions, com defenso jo que és possible un procés democràtic en aquest país? Amb quins arguments? No els tinc. Per tant, si –als socialistes– no els agrada que l’esquerra abertzale estigui en les eleccions, el que ens estan dient és que no volen el procés democràtic amb nosaltres.” No hi ha procés de pau sense el retorn de l’independentisme basc a les institucions.
