Una part del socialisme navarrès no passa per l’adreçador de Zapatero. El líder del PSOE, a través dels seus homes en aquesta comunitat –Fernando Puras i Carlos Chivite– ha fet inviable un canvi de govern per desallotjar UPN, en el poder des de fa onze anys. Zapatero va prometre un acord progressista en aquesta comunitat, però després se’n va desdir i va forçar la ruptura de les negociacions amb Nafarroa Bai i Esquerra Unida, els socis potencials per fer realitat el canvi polític. Durant un mes i mig, el president espanyol va marejar els seus interl.locutors i a la fi va descobrir les seves cartes amb una proposta –definida com “indigna” per la coalició abertzale– que passava per un govern tripartit, presidit pel socialista Fernando Puras, molt descompensat internament: dues conselleries pel PSN, dues per a Nafarroa Bai, una per a Esquerra Unida i altres sis departaments ocupats per persones “independents” que serien designades per Puras.
Aquesta oferta, presentada el 5 de juliol, va suposar el trencament de les negociacions. Zapatero aconseguia l’objectiu que s’havia fixat, portava a un carreró sense sortida les converses i obria la porta a un govern en minoria d’UPN, amb el suport explícit o implícit del PSOE. A partir d’aquest moment, La Moncloa, Ferraz i els dirigents Puras i Chivite començaren a flirtejar amb la dreta regionalista i Sanz, és clar, es va deixar estimar.
Sanz però, va fer més que aixó. Es va permetre el luxe d’exigir als socialistes que si volien un acord abans havien d’abjurar de qualsevol temptació de crear en el futur un òrgan de coordinació entre Navarra i Euskadi. O el que és el mateix, UPN pretenia que el PSOE es comprometés a no canviar mai l’actual marc foral i a defensar una Navarra “constitucional i espanyola”.
Mentrestant, una part de la militància socialista assistia bocabadada a l’intercanvi de missatges entre UPN i el seu partit. Decebuts per les interferències –potser fora més encertat dir intromissions– de Madrid, quadres del PSN s’han plantat. No volen que Zapatero tracti el PSN con si fos un “Maragall col.lectiu”, sotmés a les conveniències i estratègies del PSOE. Aquest sector crític ha forçat que, una vegada més, la Comissió Executiva Regional de Navarra aposti per l’acord amb Nafarroa Bai i amb Esquerra Unida. Per evitar que la crisi interna vagi a més, Puras i Chivite –els artífexs del no-pacte– també han assumit hipòcritament aquests plantejaments perquè l’ona d’indignació que hi ha entre els sectors progressistes de Navarra no els acabi ofegant.
Ara la pilota torna a estar a la teulada de Zapatero, on d’altra banda sempre ha estat. El secretari general del PSOE té la última paraula sobre què fer a Navarra. O s’atreveix a fer fora de l’executiu a UPN o permet a aquest partit germà del PP continuar gestionant la comunitat foral. En qualsevol cas, queda en paper mullat la promesa assumida per Zapatero de respectar allò que els navarresos decidissin a les urnes. Navarra va votar a favor del canvi polític i el líder del PSOE mira cap a un altre cantó. No li interessa enfrontar-se al PP per la qüestió de Navarra a vuit mesos de les eleccions espanyoles.
Sempre acaba passant el mateix: Madrid decideix per tothom i Zapatero oblida la paraula donada. Curiosa manera de fer política, i més, tenint en compte que amb aquesta manca d’ambició i de valentia l’únic beneficiat és el PP de Mariano Rajoy.
