Parlant de la feina dels polítics un intel·lectual francés va assegurar en una ocasió que "el temps d'un polític és un rellotge embogit". Aquesta afirmació no es pot aplicar a l'actual dirigent del PSOE. Zapatero és el líder d'un partit i el responsable d'un govern que sovint té el rellotge aturat. De fet, es podria dir que el president espanyol es permet el luxe de malgastar el temps, de controlar-lo, d'al·lentir-lo fins a l'exasperació dels seus adversaris. Zapatero és el senyor dels temps polítics a l'Estat espanyol, és ell qui marca els ritmes. El Lehendakari ho sap prou bé i se li acaba la paciència. "Des que el passat setze d'octubre vaig oferir l'obertura oficial de negociacions al president espanyol -es queixa Juan José Ibarretxe- han passat 198 dies. 198 dies perduts en la recerca d'acords polítics, en la recerca de la pau i dels drets humans en el nostre país."
Zapatero ha malbaratat 198 dies, i tots els que vindràn en els pròxims mesos, perquè no té pressa. El temps juga al seu favor. A Espanya, el principal partit de l'oposició, el PP, pateix una crisi interna, el PSOE gestiona Catalunya, i a Euskal Herria també té les coses lligades o mig encarrilades: a Navarra ha signat un pacte de ferro amb la dreta regionalista d'UPN per barrar el pas als abertzales, i a Euskadi el PSE pot guanyar les pròximes eleccions autonòmiques, previstes per d'aquí a un any com a molt.
Amb aquest panorama no és estrany que Zapatero faci patir a Ibarretxe. A La Moncloa no troben un forat a l'agenda per rebre al Lehendakari. Els socialistes esperen que la situació entre el PNB i el govern basc desemboqui en la defenestració d'Ibarretxe i, sobretot, de la seva consulta. El Lehendakari s'ha quedat sol clamant en el desert a favor del "dret a decidir". El líder penebista, Iñigo Urkullu, està movent les fitxes de l'aparell del partit per aïllar encara més a Ibarretxe. El PNB està disposat a fagocitar-lo per facilitar l'acostament cap el PSOE, encara que això signifiqui llençar pedres sobre la mateixa teulada de Sabin Etxea. La guerra contra ETA, és un cas apart. En aquesta matèria Zapatero no vol perdre el temps, i no està disposat tampoc a donar treva.
Des que el grup d'ANB a Arrasate es va negar a condemnar l'assassinat del militant socialista Isaías Carrasco, la seva alcaldesa, Ino Galparsoro, s'havia convertit en l'objectiu número ú del PSOE. Tots els intents d'aquest partit, amb l'ajut del PNB, per desallotjar a la càrrec independentista que governa en minoria l'ajuntament guipuscoà, han fracassat. Però Patxi López ja havia advertit que "Arrasate significa la dignitat democrática" pels socialistes bascos. Així doncs, el que no han pogut aconseguir per la vía de les mocions polítiques contra ANB, ho han aconseguit per la vía judicial.
El magistrat de l'Audiència Nacional ha imputat a Ino Galparsoro un delicte de col.laboració amb organització terrorista. La fiscalía, controlada pel govern espanyol, s'hi ha sumat acusant a l'alcaldesa de ser "la veu institucional que li queda a ETA" i Garzón l'ha enviat a presó. D'aquesta manera, Galparsoro es converteix en el primer càrrec institucional d'ANB empresonat. Això suposa que el jutge obre la vía penal per actuar contra tots els regidors i alcaldes d'aquest partit que té suspesa l'activitat i que està en víes de ser il·legalitzat. L'actuació combinada de la fiscalia -govern espanyol- i de Garzón contra l'alcaldesa d'Arrasate és un fet sense precedents que anuncia l'inici d'una nova fase en aquest estira i arronsa entre el PSOE i l'esquerra abertzale.
