Els mateixos socialistes reconeixen que serà complicat governar Euskadi. El Lehendakari Patxi López dependrà totalment del PP, el seu soci preferent. L'acord de governabilitat que han signat populars i socialistes hauria de durar tota la legislatura, els quatre anys sencers, però entre els mateixos protagonistes -sobretot entre les files del PSE- hi ha un cert sentiment de provisionalitat. El pacte es mantindrà fins que vulgui el PP, i la primera prova de foc per mesurar el grau d'estabilitat del nou govern basc seran les eleccions europees del juny.
Una victòria de Rajoy sobre un PSOE que no té cap aliat al Congrés espanyol deixaria tocat de mort a Zapatero. Si es dóna aquesta situació i el PP aprofita la feblesa i la solitud del president espanyol i presenta una moció de censura, el PNB podria sumar-se a la iniciativa com a revenja per haver estat desallotjat del poder a Euskadi. Ja es veurà.
En tot cas, és un fet que al PSE li preocupa aparèixer davant els bascos com un partit hostatge del PP. Una idea que el PNB explota per furgar en la ferida dels socialistes amb l'argument que Patxi López és un titella dels populars i que l'autèntic home fort del govern basc, el Lehendakari de facto, és Antonio Basagoiti.
Entre els sectors menys pragmàtics i més esquerrans dels socialistes bascos -també és cert que minoritaris- costa empassar-se el gripau d'Arantza Quiroga, la primera representant del PP que presidirà la Mesa del Parlament de Vitòria. Aquesta dona de 36 anys, natural d'Irun i mare de quatre fills, és una ultra-conservadora pròxima a l'Opus Dei. Quiroga trenca la tradició no escrita de la cambra basca, segons la qual la presidència ha de recaure en una persona que domini l'euskera i el castellà. Així ha estat fins ara en els darrers 30 anys, fins i tot quan el càrrec l'ha ostentat un militant socialista. Quiroga sols domina una de les dues llengües cooficials d'Euskadi, i això que el PP s'omple la boca defensant el bilingüisme.
Un altre factor que condicionarà l'acció de govern del PSE, i és que la majoria social i política del país continua sent abertzale. La majoria absoluta espanyolista al parlament basc és artificial, resultat de l'aplicació de la Llei de Partits que ha impedit la presència de l'esquerra independentista a les eleccions autonòmiques. No és casualitat, doncs, que els sindicats abertzales ELA, LAB, ESK, STEE-EILAS, HIRU i EHNE vulguin fer una demostració de força al nou Lehendakari amb una vaga general convocada pel 21 de maig. s cert que les centrals abertzales, que sumen la majoria sindical a Euskadi, justifiquen la iniciativa pels efectes de la crisi econòmica a les empreses, però a ningú se li escapa que la vaga general també porta implícit un missatge polític dirigit a López: "els abertzales som més que els espanyolistes" (600 mil vots de PNB, EA, Aralar i esquerra abertzale il.legalitzada, contra 400 mil vots del PSE, PP i del partit de Rosa Díez, UpyD).
Cal tenir present també que de la unitat sindical abertzale -fonamentalment del nucli ELA-LAB- va sorgir el 1998 un acord de gran calat, el Pacte de Lizarra. Caldrà estar pendents, doncs, de l'evolució de les sinèrgies de les centrals basques perquè poden tenir una traducció política, tal com ha reconegut el mateix Arnaldo Otegi parlant de la vaga del 21 de maig: "Una majoria popular a Euskal Herria demana un canvi democràtic de veritat en termes nacionals i socials."
Una de les prioritats del govern de Patxi López serà la lluita contra ETA i, en aquest sentit, el president del PSE, Jesús Egiguren -un dels negociadors del fracassat procés de pau- ha assegurat que es produiran "canvis importants" i que "en un temps adequat, en un o dos anys, podria arribar la pau" al País Basc. Enigmàtiques paraules que només l'hermètic Egiguren sap què volen dir i que caldrà no perdre de vista, per si de cas.
