Es diu que el Madrid arriba inflat, en el seu millor moment al clàssic. Que el Barça ha perdut la gana. Es treu del calaix la bandera de l'autocomplaença i s'analitza per tot arreu les conseqüències que tindrà el resultat. Només en troben una: si el Madrid guanya, serà campió de lliga.

És ben cert que el Barça s'hi juga molt. Mitja lliga. Nou punts de diferència ( o sis i un partit menys ) serien excessius. Les ensopegades lluny de casa obliguen a sortir al Bernabéu amb l'obligació d'aconseguir la victòria. El que no està del tot clar és que això sigui una mala notícia.

Encara que no ho diguin, el Madrid també s'hi juga molt. Potser més que el Barça. S'hi juga el seu propi discurs. Perquè, quina seria la resposta a la pregunta que, des de Madrid, no es fan? Què passaria si el Barça guanya?  Quines serien les conseqüències d'una victòria culer? Potser numèricament no canviaria gran cosa, però la moral i la fe dels blancs quedaria tocada de mort.

Dit això, una sola premissa. Controlar el joc. El Barça no ha deixat de ser millor que el Madrid. Si manté la possessió, si controla el ritme, si s'expressa des de la pilota, el partit serà blaugrana. I el punyal al cor del madridisme, irreparable.