Pel Madrid i el madridisme, l'anada de la Supercopa havia de ser un trampolí emocional. El Barça arribava just, molt just, i els blancs amb tot el temps del món per preparar la final anada, jugant a casa. Era la primera prova de foc després dels quatre clàssics, de color blaugrana, i la pretemporada de blancs i blaugranes convidaven als 'merengues' a mirar-s'ho amb optimisme. Any nou, vida nova, durien pensar. Doncs res d'això. Més aviat, tot el contrari. La sensació que queda és que, tot i les dificultats, el Barça té la moral menjada a aquest Madrid. Que els blancs poden jugar millor, tenir més ocasions, anul·lar el joc del Barça, ser més agressius, però que quan els culers juguen, no hi ha debat. I aquest és un punt de partida extraordinari.

Ara bé, cal ser conscients que, sobre el camp, el primer duel ha estat pel Madrid. Ha jugat millor, ha sabut anul·lar el 'passing game' blaugrana i, en general, ha transmès més sensació de competició que no pas el Barça. Serà el rival en tot i per tot, i no val a badar. De moment, empat al marcador, poder blanc sobre el camp i estocada culer en la moral madridista. Dimecres, la tornada.