Madrid respira alleujada. El marcador no ha reflectit la diferència entre els dos equips i això és motiu de celebració. Però només això. El plantejament d'equip modest, d'esperar el Barça, no és una estratègia per guanyar, sinó per no perdre. I qui no perd, és Mourinho, no el Madrid.

El duel a mort pel regne futbolístic europeu que, se suposava, eren aquests quatre partits, s'ha esvaït de cop. L'estratègia del Madrid i del seu tècnic, han mostrat a Europa que el debat sobre l'hegemonia és ridícul, estèril. Entregat ja al primer assalt, el madridisme i el Madrid són perdedors als ulls del món.

Amb tot, el Barça i el seu discurs surten reforçats. Abans del primer duel, el barcelonisme es deixava seduir per les seves pors històriques. Ara en canvi, la sensació és que el millor està per arribar.