Mou1

Barcelona · Sandro Rosell va guardar silenci durant tota la temporada passada. I això li va costar moltes crítiques. El Madrid, encarnat en la figura de Mourinho, les feia de tots colors: que si arbitratges, que si els equips contraris es deixaven guanyar, que si dopatge. Qualsevol excusa era valida per tal de tacar el Barça i no afrontar una realitat que els blancs tenien en contra. Rosell va preferir callar fins que, un cop passat tot i la temporada ja acabada, va alçar la veu per dir que no  tolerarien ni una agressió més. Que, a la propera, trencarien relacions amb el club blanc. Molts el van acusar de fer-ho tard i ser poc contundent, altres, li van lloar la prudència. Això va ser el passat mes de juny. Dos mesos després i en plena tangana a l'estadi, Mourinho posa el dit a l'ull del segon entrenador del Barça i el Madrid marxa del Camp Nou sense esperar a que el Barça reculli el trofeu de supercampió. Una agressió en tota regla. Mourinho ha posat el dit a l'ull també al president del Barça.

La decisió de Rosell no ha estat fàcil. D'una banda, calia ser conseqüent amb les seves declaracions. Si no s'havia de tolerar ni una agressió més, doncs no es tolera i punt. Però cal entendre que som a principis de temporada i que aquest és un gest complicat que se'ls pot girar en contra. A més, suposaria fer créixer la tensió entre uns i altres i contribuir a escalfar el clima pre-bèlic dels clàssics. Però clar, tampoc es pot deixar passar així com així. Què calia fer? La resposta del Barça, lluny segurament del que molts esperaven, ha estat acusar Televisió Espanyola de manipulació en les imatges. I és cert.

A partir d'aquí, cal fer dues observacions. La primera, Sandro Rosell no ha complert amb la seva paraula. No ha complert davant els que ell mateix anomena "els propietaris del club". Però es podria arribar a entendre si n'exposés els motius. La segona, no ha donat cap tipus d'explicació. I si el que pretén és que els socis se'l creguin, el millor seria explicar-se. Si no, seran els propis socis els que tinguin la sensació que els han posat el dit a l'ull.