Fa dies que ha començat una autèntica campanya mediàtica contra la Xina aprofitant l'aparador dels Jocs Olímpics del pròxim agost. El cert és que els arguments s'han girat ràpidament en contra de la imatge dels xinesos. Els potents aparells de comunicació del "món occidental" han penjat a l'estenedor tots els draps bruts del govern de Hu Jintao. I és que quan arriben uns Jocs cal deixar-ho tot ben net. I això no té preu. Ara fa 16 anys a Barcelona es van celebrar els "millors jocs de la història". En aquell cas també n'hi va haver, de neteja. Però a diferència del que passa amb Pequín, llavors va fallar l'estenedor.
El 29 de juny del 1992 la Guàrdia Civil va detenir 6 persones a diferents poblacions catalanes, la majoria d'ells acusats oficialment de "pertànyer a Terra lliure". Abans de l'inici dels Jocs, l'operació policial va seguir amb una trentena de detinguts més. Era el començament de "l'Operació Garzón", engegada per "desmantellar la branca de Terra Lliure que encara gaudia de militància i infraestructura per assegurar uns jocs olímpics tranquils", segons es va argumentar des del Ministeri de l'Interior. El recompte final, acabat després de la celebració dels Jocs, va sumar una seixantena d'independentistes catalans detinguts i torturats. La repercussió mediàtica, en aquell cas, va ser escassa.
Les denúncies posteriors dels torturats també van ser majoritàriament obviades per l'aparell judicial espanyol i per la majoria de mitjans de comunicació que avui s'aboquen de dret contra l'actuació xinesa al Tibet. Els fets d'aquell 1992 però, queden relatats en un paorós detall al llibre "L'Operació Garzón. Un balanç de Barcelona 92", de David Bassa. La situació a dia d'avui es troba en la condemna del Tribunal dels Drets Humans d'Estrasburg a l'estat espanyol per no haver investigat les denúncies del 1992.
D'aquella època també queda l'aspiració catalana de seguir comptant amb el Comitè Olímpic Català, el COC, fundat el 1920 però il·legalitzat al 1924 per la dictadura de Primo de Rivera. El COC va ser restituït el 1989 i al 1991 va presentar la sol·licitud de reconeixement internacional al Comitè Olímpic Internacional. Des de llavors, pals a les rodes i la promesa incomplerta d'estudiar-ne l'oficialitat. Com en d'altres casos, no hi ha noticies d'aquesta situació.
I és que els Jocs Olímpics, la gran festa de l'esport, tenen també la seva vessant fosca. 16 anys després es mantenen a l'oblit les detencions i les tortures d'independentistes catalans. A Barcelona, també va patir un fort sotrac el COC, i tot això per no parlar dels indigents sospitosament desapareguts de la ciutat. I és que uns Jocs Olímpics, pel que es veu, ben bé valen una bona neteja de cada pati del darrera particular.
