Aquest missatge s'autodestruïrà en uns minuts. No es tracta de cap broma. Això sí, tranquils, aquestes línies que teniu davant no explotaran pas. El que passa és que aquesta tribuna perdrà vigència d'aquí pocs minuts. I ho farà conscientment, però és que no pot més. S'acosten les hores decisives i la pressió és màxima. A les portes d'unes vacances que ens han de regalar aire i relaxació, seria ben lògic desfogar-se amb eslògans com "no podem més amb aquesta calor"; o "no podem allargar més el debat sobre el reconeixement del català a la constitució francesa"; o "no podem patir més retards de Renfe"; o "no podem amb les sancions a ACPV per les emissions de TV3"... Això seria normal dins la no normalitat que viu el nostre petit país. Ara bé, l'enemic de la nostra tranquillitat ens ha arribat de fora i us ben juro que ha penetrat fins el fons. Ja estem tips de trobar-nos el "Podemos" fins i tot dins les sopes. Per això, i per mil motius més que aquí exposem, cridem ben fort "no podem!"
I és que aquesta nit a Viena es juga el futur del "Podemos" que, pel bé de la nostra salut, esperem que passi a millor vida. "No podem" amb aquesta exhaltació de patriotisme barat que ens cau a sobre per totes bandes -especialment el que prové de tots aquells que s'autoproclamen enemics "de los nacionalistas"-. "No podem" més amb aquesta tortura mediàtica que ens bombardeja contínuament, siguin o no mitjans esportius. "No podem" suportar aquests aires de grandesa d'un país que no ha guanyat res en futbol des de l'Eurocopa del 1964 disputada a casa i en ple règim franquista. "No podem" veure com tothom -absolutament tothom- es cregui amb dret d'opinar sobre futbol i sobre mèrits i demèrits dels altres de cara al títol europeu. "No podem" passar pàgines i més pàgines dels diaris esportius espanyols i catalans -la majoria- que vibren com si la "Fúria" es trobés a un pas de sumar el cinquè Mundial seguit. L'altre dia, un amic holandès que fa més de 10 anys que viu a casa nostra m'explicava que al seu país, quan comença cada gran torneig, omplen la llista de favorits amb els clàssics de sempre. I que no entén com els mitjans espanyols sempre veuen "la roja" com a clara aspirant al títol.
"No podem" suportar les incoherències dels que es creuen la millor selecció del món. Que si fa dos mesos es carregaven Luis Aragonés, que si ara l'estimen com una núvia vestida de blanc. "No podem" veure i escoltar el menyspreu a tots els rivals de la "Roja" de la boca d'aquells que, quan convé, parlen de Fairplay. "No podem" tolerar com a figura de culte a "Manolo del Bombo". "No podem" creure'ns que el rei espanyol és un gran amulet del futbol que encomana sort per gràcia divina allà on va. "No podem" empassar-nos que a tot el món veuen a "la Furia" com la selecció que juga millor a futbol i que és la gran favorita al títol des de fa setmanes. "No podem" llegir que la història està al costat de la selecció espanyola. Com? Quina història? "No podem" descobrir atònits que els espanyols són millors que el russos abans de jugar-se el partit.
Albert Camus, mestre en el tractament de l'absurd de la condició humana i premi Nobel de literatura al 1957: "Perquè, després de molts anys en que el món m'ha permès experiències variades, tot el que sé sobre la moral i les obligacions dels homes, ho dec al futbol".
