Aquest Sant Jordi, tal com va avançar fa uns dies Catalunya Ràdio, l'Espanyol hauria d'haver anunciat que l'any que ve la samarreta de l'equip lluiria la senyera al pit. La decisió, de moment, ha d'esperar. Que difícil són els canvis. L'home, per naturalesa, i tal com reconeix la psicologia en pràcticament totes les seves escoles, té por als canvis. Un club de futbol (governat per persones), per extensió, també té por als canvis. I quan algú es planteja un canvi, almenys és digne d'elogi. En un altre moment ja caldrà discutir si aquests canvis són positius o no. L'Espanyol, un club ancorat pel poder de les tradicionals famílies, viu aquests dies un fort debat intern motivat per una proposta de canvi prou significatiu que arrossega motivacions polítiques i/o de màrqueting. De moment no hi ha decisió per culpa de les divergències que hi ha dins el propi Consell del club.
Ja fa unes setmanes un dels consellers més importants de l'Espanyol va proposar al Consell la idea de lluir a partir de la temporada que ve una senyera visible a la part frontal de la samarreta, a l'alçada del pit. Aquesta decisió va rebre el vist-i-plau immediat d'una part del propi Consell, un grup encapçalat pel propi president, totalment favorable als signes d'identitat catalans del club. Però van sorgir grups contraris a aquesta idea. Principalment dos. Un, el formen els consellers menys partidaris, diguem-ne, d'exposar la catalanitat del club. L'altre, ben al contrari. Donant-li la volta al mitjó, aquest grup argumenta que l'Espanyol no necessita reafirmar-se en la seva catalanitat a través de més símbols. Per aquest grup, l'Espanyol ja és prou català i afegint simbologia tan sols mostra un complex d'espanyolitat que no és real. El debat, dins el propi Consell, és ampli, obert i distant.
Ja fa uns anys, amb Francesc Perelló a la presidència, l'Espanyol va canviar de nom. Va passar de dir-se Español a Espanyol, adoptant la forma catalana de la lletra ny al nom. Un altre dels canvis simbòlics va ser l'adopció d'un nou himne amb lletra en català. En aquell moment, la proposta de canvis també va ser complicada. La massa social va acabar acceptant-los amb satisfacció. Ara, el club es planteja un altre canvi important. La litúrgia especial del club, fortament marcat pel poder històric de les famílies, posa traves a la introducció d'una senyera visible a la samarreta. Uns guien el debat cap a un contingut polític. D'altres el centren en una estratègia de màrqueting, un recurs molt apte pels dies actuals. Defensar exclusivament qualsevol de les dues postures és fer una mica de trampa. El que és evident és que el club està a les portes d'una nova transició. El trasllat a l'estadi de Cornellà-El Prat és una excusa ideal per renovar, modernitzar i posicionar l'Espanyol en un nou àmbit, lluny de rèmores passades. La senyera, com a símbol, també és un símbol del nou canvi i pot ajudar a trobar un bon lloc en el mapa. Com sempre a l'Espanyol, caldrà esperar.
