Quan era petit havia anat al Camp Nou a alguns partits de la selecció catalana. Es fa estrany referir-se a quan era petit si parlem d'un nen de 17 anys. Però Bojan sembla gran i potser per això hi ha qui l'ha situat en un fangar monumental i injust. Ha renunciat a jugat l'Eurocopa amb Espanya perquè està esgotat. L'han insultat al camp del Múrcia per què allà, renunciar a la selecció espanyola, tot i que sigui amb arguments allunyats de la política, és alta traïció. Els sectors més espanyolistes han aprofitat per disparar contra el nou valor del barcelonisme i, de passada, intimiden a tot aquell a qui li passi pel cap donar-li una importància menor a jugar competicions oficials amb la samarreta vermella dels espanyols. Fins aquí, acostumats com estem, res anormal. A Catalunya la Federació Catalana ha volgut protegir al jugador. No l'ha convocat per al Catalunya-Argentina de dissabte i tant el seleccionador nacional, Pere Gratacós, com el president de la Federació, Jordi Roche, han rebut des dels sectors més nacionalistes que els acusen d'haver-se rendit abans de presentar batalla. És una lectura legítima. Però, ben mirat, la decisió federativa és la més intelligent pensant a llarg termini. Es protegeix el jugador que se situaria a l'ull de l'huracà mediàtic de la caverna si decideix jugar un partit amb Catalunya havent renunciat a l'espanyola (ja hi ha gent que no li perdona haver debutat abans amb Catalunya que amb Espanya). A més, per primera vegada en molts anys (potser per primera vegada a la vida) els jugadors catalans estan compromesos de veritat amb la selecció catalana i en la lluita pel seu reconeixement. Però no se li pot demanar a un professional de l'esport, -de 17 anys!,- que s'autoïmmoli. Molts dels que ara insulten Bojan i la Federació per ser "covards" quedarien parats de veure la llista de jugadors que s'apuntarien amb Catalunya si les autoritats polítiques guanyessin el partit de l'oficialitat als despatxos.